Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’estació ‘fantasma’ del metro de Barcelona més ben conservada és la de Gaudí, l’única que no ha funcionat mai

|

- Publicitat -

L’estació Gaudí es va fer per la línia 2 del metro, però als anys seixanta es va canviar el projecte perquè la línia 5 es va empalmar amb la línia 2 a l’estació de Sagrada Família i com que les dues estacions estaven molt a propi, la de Gaudí va quedar sense sentit, ha explicat l’exdirector del metro de Barcelona, Agustín del Castillo. Per això les andanes de l’estació Gaudí estan ‘sense servei des de fa més de 40 anys’, ha exposat.

Tot i el seu desús, l’estació, que es troba situada a 11,65 metres de fondària està en un bon estat de conservació ‘perquè estructuralment s’està utilitzant com a túnel i es fan inspeccions de la xarxa de l’estructura per tal de poder-hi passar amb total tranquil·litat’.

Publicitat

Durant un temps l’Ajuntament l’ha fet servir per fer estudis estadístics sobre el pas dels trens, però també s’ha contractat l’espai per gravar anuncis, l’últim per una marca de cotxes. L’espai disposa de dos nivells, l’inferior consta de dues andanes de 94 metres de longitud i està decorat amb marbre de color marró, un element prefabricat de formigó anomenat terratzo de color gris i un sostre pla de formigó pintat de negre.

El nivell superior abasta tota la longitud de l’estació i les andanes, dos dels seus accessos i el vestíbul, on hi ha la seu de les associacions de treballadors jubilats de TMB, estan en bon estat. En aquest espai s’hi entra per el que seria l’accés natural a l’estació. El president de l’associació, que compta amb 400 socis, Jordi Ortiz Regidor, ha explicat que sovint hi ha turistes que entren a la seu de l’associació pensant-se que es tracta d’una estació de metro.

Aquesta la única estació de metro en desús que té accés i que es pot visitar, ja que de les altres pràcticament no en queda res més enllà d’algunes parts del túnel, ja que les andanes es van desmuntar ‘totalment’, explica del Castillo. Tot i això del Castillo sosté que ‘la fantasma de veritat és Gaudí’, ja que les altres s’han perdut per el creixement de la xarxa.

L’estació Ferran està tapiada sota la Rambla, entre Liceu i Drassanes

Una de les que han deixat de funcionar és l’antiga estació de Ferran, que estava entre les estacions de Liceu i Drassanes. Oberta el 1946 i tancada el 1968, estava situada a 4,83 m de fondària, al subsòl de la Rambla, entre el Pla de la Boqueria i el carrer Ferran, i formava part de la primera línia del metro, anomenada ‘Gran Metro de Barcelona’. En aquesta estació hi acabava la línia 3 fins que es va decidir prolongar-la pel Paral·lel.

Constava d’una via i una única andana de 61 metres de longitud i la sortida al carrer es feia a través d’un petit vestíbul amb un sol accés a la cruïlla de la Rambla amb Ferran. A finals dels anys seixanta l’inici de les obres de prolongació van determinar que es decidís la seva supressió i va ser clausurada definitivament l’1 de març de 1968. Actualment està tapiada sota la Rambla i només se’n conserven alguns vestigis, han explicat fonts de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Es conserva un enreixat de l’estació de Correus, que només tenia un nivell

L’estació de Correus estava al final de la Via Laietana, entre el carrer Àngel Baixeras i la plaça Antoni López, justament al costat de l’edifici de Correus. Va estar en funcionament entre 1934 i el 20 de març de 1972, quan la línia 4 es va fer continuar fins la Barceloneta. Només tenia un nivell per la seva proximitat al mar. El seu interior comptava amb una disposició molt peculiar, ja que disposava d’una sola via i de dues naus paral·leles de 60 metres de longitud. A la nau de l’esquerra hi havia la via i una andana, mentre que la nau de la dreta va ser destinada exclusivament a andana, si bé l’accés als trens es feia a través de deu arcs de 3 metres de llum oberts al mur que separava ambdues naus.

Actualment només queda un enreixat al costat de l’edifici de Correus, que tanca el que va ser la seva entrada. L’estació tenia un sol vestíbul al costat sud i disposava d’un accés a la plaça Antoni López. Les obres de construcció de la nova línia 4 van determinar la clausura de l’estació, ja que al principi de la dècada dels anys setanta es va decidir que caldria construir una nova estació, la Barceloneta.

L’estació de la Bordeta, exterior, es fa servir per a tasques tècniques

Una altra de les estacions que ara estan en desús és la de la Bordeta, que va ser el final de la línia 1 en direcció a Hospitalet i estava molt a prop de l’estació Santa Eulàlia i per això va desaparèixer. Va obrir el 1926, quan es va inaugurar un tram fins la Plaça Catalunya de la línia 1. En aquell moment tenia nou estacions, que eren La Bordeta, Mercat Nou, Sants, Hostafrancs, Plaça d’Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.

El 1980 la línia 1 va suprimir temporalment l’estació de Santa Eulàlia per prolongar la línia cap a la Torrassa. La nova estació de Santa Eulàlia es va construir més a prop de la Bordeta i per això es va clausurar el 1983. Aquesta . Per això, aquesta va ser clausurada el 23.12 de 1983. Aquesta estació, que està a l’exterior, actualment es fa servir per tasques tècniques.

L’estació Banc, sota la plaça d’Antoni Maura, segueix tapiada

Situada sota la plaça d’Antoni Maura, l’estació Banc va ser construïda el 1911 coincidint amb l’obertura de la Via Laietana, tot i que el metro no hi va circular fins el 1926. No fou utilitzada perquè era massa a prop de les dues estacions que tenia al costat, Urquinaona i Jaume I, i les seves dimensions eren inapropiades. S’ha fet servir per guardar material de via però en l’actualitat segueix tapiada, amb els accessos bloquejats. Aquesta estació conserva la llegenda popular que hauria servit per recollir les recaptacions diàries i dipositar-les amb seguretat al Banc d’Espanya, situat a l’avinguda de la Catedral. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut