El consell de direcció del Consorci de l’IRL ja ha aprovat els nous estatuts de l’organisme, que s’han hagut de modificar per permetre la inclusió del Govern balear, i el pròxim 9 de setembre se signarà a Palma el conveni de col·laboració entre els dos governs. Així s’assoleix el mandat de refundar l’IRL, amb la intenció de garantir la màxima representativitat dels territoris de parla catalana, una representació que Carod-Rovira espera estendre també al País Valencià.
Després de la reunió de treball, el vicepresident català ha manifestat que el Consorci ‘tindrà a partir d’ara els dos pilars que havia de tenir’, ja que l’IRL va quedar coix ara fa quatre anys quan el govern balear, aleshores presidit pel popular Jaume Matas, va decidir abandonar-lo en el marc d’una política ‘negativa per a la llengua’, en paraules d’Albert Moragues.
Tots dos han coincidit que la reincorporació és un acte de ‘normalitat’ en la llengua i en la cultura en l’àmbit internacional. Albert Moragues s’ha mostrat il·lusionat pel retorn, que ofereix a les Balears la sensació de ‘tornar a casa’, i Carod-Rovira ha destacat la voluntat de fer de la llengua un instrument de ‘prestigi’, que permeti presentar-se al món com una comunitat lingüística.
Segons estableixen els nous estatuts, el Consorci de l’IRL tindrà tres òrgans de direcció, la junta rectora (que substituirà l’actual patronat), el consell de direcció i la direcció de l’organisme, a càrrec de Josep Bargalló. En els òrgans de direcció, en què hi haurà una representació política paritària dels governs de Catalunya i les Illes Balears, també hi seran l’Institut d’Estudis Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes, la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives i l’Institut d’Estudis Baleàrics.
A partir del novembre, quan la reincorporció de les Balears ja sigui del tot efectiva, l’Institut Ramon Llull tindrà una seu compartida entre les ciutats de Barcelona i Palma, en aquesta última en un lloc encara per determinar, segons ha explicat el conseller de Presidència del govern balear.
Les finalitats de l’Institut són la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana, així com la seva difusió i ensenyament a fora del domini lingüístic català. L’IRL podrà crear delegacions a l’exterior, elaborar i organitzar proves per a l’avaluació i la certificació oficial del català fora del domini lingüístic català, o impulsar la creació de places docents de llengua i cultura catalana, així com càtedres i centres d’estudi i investigació universitàries.
Amb l’entrada al Consorci de l’IRL, les Illes Balears passen a incorporar-se de forma efectiva a la Fundació Ramon Llull, que els governs de Catalunya, Andorra i les Illes Balears van constituir el passat 31 de març. La Fundació, amb seu a Andorra, està presidida pel cap de Govern d’Andorra, Albert Pintat, i té dues vicepresidències que ostenten el vicepresident de la Generalitat i el conseller de Presidència balear.
Properament està prevista que s’hi incorporin altres territoris. De fet, el vicepresident ha mostrat aquest dimecres el seu convenciment que quan finalitzi la legislatura hi haurà ‘per primera vegada en la història un organisme únic de projecció exterior de la llengua i la cultura en què participin organismes i institucions del conjunt dels territoris de parla catalana’.
Més enllà dels governs de Catalunya, les Balears i Andorra, està prevista també la incorporació del Consell General dels Pirineus Orientals (tal com es va aprovar en la darrera reunió de la Fundació Ramon Llull, celebrada el 14 de juliol) i de l’Ajuntament de l’Alguer. Així mateix, segons ha manifestat Josep-Lluís Carod-Rovira, una vintena de municipis del País Valencià i de la Franja es podran constituir en xarxa de municipis de l’IRL.
