Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Les contradiccions del PP

Aquests dies previs a la Hispanitat, els del PP van ben atrafegats amb la seva campanya sobre “l’orgull de ser espanyol”, que de ben segur omplirà els carrers de mitja […]

Redacció
Redacció 11/10/2007

Aquests dies previs a la Hispanitat, els del PP van ben atrafegats amb la seva campanya sobre “l’orgull de ser espanyol”, que de ben segur omplirà els carrers de mitja Espanya de caspa i banderes preconstitucionals. De fet els cadells de les Noves Generacions presentaven fa uns dies aquells mítics cartells instant a celebrar la hispanitat que estaven plagats d’errades ortogràfiques.

Els populars s’han erigit com els principals defensors de la bandera espanyola, i són constants els seus atacs al PSOE per una suposada “laxitud” en l’aplicació de la llei -una llei que, si s’ha de complir l’ha de complir tothom, i passaria per penjar senyeres a tots els edificis oficials que encara no en tenen-, com també són constants la seva persecució dels molts municipis catalans que han decidit no penjar la rojigualda al balcó consistorial.

Aquesta obsessió amb la bandera no deixa de xocar-nos, sobretot quan repassant una mica l’hemeroteca trobem que, només fa un parell d’anys, en un míting del PP els encarregats d’organitzar la trobada van requisar totes les banderes espanyoles i no van deixar que se’n veiés ni una. Era a Euskadi, en plena campanya electoral de la cambra basca, i els populars s’esforçaven per no semblar tan ultres com veritablement són. Així omplien recintes com el Palau Euskalduna, però als milers d’espanyols desplaçats en autocars per omplir el pavelló els feren guardar les rojigualdes i els donaren Ikurriñes, tot s’hi valia per semblar més bascos que els bascos.

Tots aquests esforços per amagar la rojigualda no van servir de res, i el PP basc va perdre 4 escons aquell 2005. Dos anys després, toca espolsar la bandera amagada i muntar autocars gratuïts d’inconscients que, ara sí, vulguin agitar-la. No evolucionen.