La congestió representa 105.000 hores al dia de temps perdut, la qual cosa equival a 26,2 milions d’hores perdudes a l’any. Anualment les retencions en els corredors d’accés a la ciutat representen un cost de 384 milions d’euros, un 0,3% del PIB de Catalunya. El 70 per cent de la congestió es concentra en cinc vies, com son les dues rondes, la C-58, l’AP-7 i la C-32 en el seu tram sud. El 70 per cent de la congestió diària es concentra entre les set i les deu del matí i les cinc i les vuit del vespre.
Cada usuari perd una mitjana de 12 minuts al dia, la qual cosa equival a 49 hores l’any. En hora punta és de 18 minuts, és a dir, de 74 hores l’any. El Corredor del Vallès Occidental és el que suporta més congestió (18minuts al dia o 73 hores l’any), seguit de les rondes (17 minuts perduts al dia o 69 hores l’any). Cada usuari que quotidianament accedeix a Barcelona en hora punta, malbarata l’equivalent a 10 dies de jornades laborals a l’any a causa de la congestió.
El transport públic sempre és més lent que el vehicle propi
L’estudi també compara el temps de desplaçament en transport privat amb el del transport públic. En aquest anàlisi, en tots els corredors els temps dels viatges en transport públic són ‘molt superiors’ als del transport privat en la franja horària de la congestió. Els usuaris preguntats per el Racc expliquen que inverteixen el doble de temps si el trajecte el fan en transport públic que si el fan en transport privat, i que l’utilitzarien si el temps de desplaçament fos entre un 20 i un 30 per cent inferior al del vehicle privat.
Del resultat de l’estudi es desprèn que la velocitat mitjana presenta un comportament al llarg del dia bastant similar entre els diferents corredors. Es produeix una disminució marcada de la velocitat entre les vuit i les nou del matí, període en què es concentren els horaris d’entrada i sortida als centres escolars i de treball. A la tarda s’amplia entre les cinc i les vuit com a conseqüència d’una variació més gran en els horaris de finalitzar la jornada laboral. L’entrada sud a Barcelona per la Diagonal és el que registra uns descensos més acusats de velocitat. Entre les set i dos quarts de nou del matí, la velocitat mitjana disminueix de 90 kilòmetres per hora als 25. Per altra banda, la Ronda Litoral és la via que presenta una durada més llarga de la congestió.
El Racc assegura que es pot solucionar prenent algunes mesures
El Racc ha proposat nou mesures per tal d’equiparar el transport públic en temps de viatge, confort i regularitat amb el vehicle privat. Pel que fa a la potenciació del transport públic, proposen crear quatre carrils ‘bus-VAO’ en els corredors del Maresme, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Delta del Llobregat, així com reforçar les línies de ‘bus-Exprés’ del Maresme, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Delta del Llobregat per tal que 10.000 usuaris fessin el canvi de mitjà des del vehicle privat. També consideren necessari augmentar els serveis discrecionals als polígons per beneficiar a 4.000 usuaris.
Pel que fa al ferrocarril, plantegen la promoció de les línies d’aportació als corredors del Maresme, Vallès Oriental i Delta de Llobregat per a beneficiar 2.500 usuaris. També consideren necessari construir nous aparcaments de dissuasió o ampliació dels ja existents als corredors del Maresme, Vallès Oriental i Baix Llobregat de manera que 5.000 usuaris canviessin el cotxe pel ferrocarril. També han plantejat la posada en marxa de la línia ferroviària transversal entre Granollers i Martorell.
L’increment de la ocupació mitjana del vehicle privat, fomentant l’eficiència de l’automòbil, promovent i fent prevaldre una ocupació elevada, és una de les mesures per tal de millorar la gestió de la mobilitat. Les altres son la utilització de tecnologies intel•ligents per tal de dur a terme la senyalització variable de la velocitat màxima de circulació a l’hora de reduir la congestió i la gestió de la demanda a destinació, gestionant els aparcaments de manera que tinguin una funció dissuasiva, per exemple, augmentant les tarifes. Les millores a les infraestructures que han plantejat són accions al nus del Llobregat, la connexió entre l’AP-2 i l’AP-7 i la creació d’una via específica per als camions en els accessos al Port.
