Aquestes xifres s’han presentat en durant l’acte que s’ha fet a la seu del CICAC de Barcelona amb dos dels tres notaris premiats en la tercera edició del premi Agustí Juandó, que reconeix la tasca de persones que han promogut el català en l’administració de Justícia. Enguany el premi és pels notaris de Barcelona, Lluís Jou i Eladi Crehuet i el de Girona Joan Bernà.
Segons dades oferides pel CICAC l’any 2005 les comarques on es van registrar més documents notarials en català van ser Osona, la Cerdanya, Ripollès, Berguedà i la Garrotxa, i la seva evolució des de l’any 1999 sempre ha estat a l’alça. Un dels notaris premiats, Lluís Jou, ha explicat que a banda de l’ús social del català en aquestes zones, la gent també demana que s’utilitzi en fer un document notarial, ja que la Llei de Política Lingüística permet fer servir una de les dues llengües oficials de Catalunya. Per Jou un altre element fonamental és que Caixa Girona, Caixa Manresa i Caixa Manlleu ‘estan implicades’ i demanen fer molta documentació notarial en català. Les caixes són les entitats amb més percentatge d’utilització dels notaris.
Aquestes dades del CICAC, extretes de la web del Departament de Justícia, indiquen també que l’any 2004 de les prop de 164.000 sentències que van haver-hi a Catalunya només el 21% es van fer en català. En aquests temps diversos òrgans judicials participen en un pla pilot de funcionament en català de les oficines judicials, dividits en dos àmbits, autònoms, que fan ells la sentència, i no autònoms, que envien la sentència en castellà a un dinamitzador lingüístic per traduir-la. Aquest segon perfil correspon a òrgans judicials que fa menys de dos anys que participen en el pla pilot o jutges que fa menys de dos anys que estan a Catalunya.
