El 10 d’abril de 2006 la Unió Europea, els Estats Units, el Canadà i el Japó iniciaven un embargament econòmic sobre l’Autoritat Nacional Palestina a causa de la victòria de Hamas en les eleccions legislatives d’aquell gener.
La suspensió de les ajudes i els prop de 500 milions de dòlars que Israel reté d’impostos i arancels recaudats a nom de l’Autoritat Palestina han provocat un creixement de la pobresa entre els ja castigats territoris palestins. Cal recordar que és Israel qui recauda els impostos a les zones palestines i després els ha de retornar, com ens passa a Catalunya amb Espanya.
Les condicions, doncs, no fan més que empitjorar, tal com indica un informe d’Intermón Oxfam i Metges del món presentat divendres passat.
Segons l’informe, l’extrema pobresa a Palestina ha passat del 35% al 71% entre els treballadors governamentals i el 46% dels palestins no cobreix les necessitats alimentàries bàsiques. A més quatre de cada cinc famílies palestines han vist caure els seus ingressos un 50% en el primer any de boicot.
Les dues ONGs han criticat l’embargament, recordant que “l’ajuda internacional s’hauria d’oferir en funció de la necessitat, no com una arma política” i insten al govern d’Espanya a que, des de la Unió Europea, treballi per aixecar l’embargament i restablir les ajudes a l’Autoritat Nacional Palestina.
El boicot de les principals potències mundials respòn a la negativa de Hamas a complir les tres condicions que creuen indispensables: reconèixer l’Estat d’Israel, renunciar a la violència i acceptar els acords polítics previs, entre ells el “full de ruta”. Veus palestines al·leguen que el mateix Estat d’Israel tampoc compleix cap d’aquestes condicions respecte a Palestina.
