Monzó raona que la quantitat que Hereu paga a Lavínia es podria arribar a entendre si el Blog Barcelona fos un blog de veritat: ‘No és el mateix un blog que escriu un mateix (i que no costa ni cinc) que un altre que t’escriu una empresa que fingeix que ets tu qui penja els apunts. Aquí hi ha molt de treball: un negre o varis. Els que escriuen es fan passar per Hereu, calculo jo, i no és fàcil col·locar-se en la pell d’un personatge públic’.
L’escriptor feia aquests raonaments abans d’haver entrat al suposat blog de l’alcalde. Un cop ho va fer, es va adonar que Lavínia ‘ni tan sols es pren la molèstia de fer veure que és Hereu’. Lamenta que a l’alcalde ‘només se’l veu en fotos i vídeos, no ens explica les seves tasques, ni intervé de veritat (…) La immediatesa dels blogs no s’hi veu per cap banda’.
Monzó exposa que si fos ell l’encarregat d’actualitzar el blog d’Hereu ‘cada dia li escriuria entrades ben treballades. Emotives, per exemple, demostrant el seu amor per la ciutat i els seus habitants i, també, el seu vessant íntim. Com si fos vostè, parlaria dels llibres que li agraden -els hagi llegit o no-, de la música que prefereix, de la pel·lícula que va anar a veure (o no) diumenge. Per 26.250 euros al mes, cada dia enaltiria la seva vida i obra, la seva tenacitat, el seu esperit i vocació de servei i el seu somriure permanent’. Monzó considera que la seva àmplia experiència en el món del periodisme i la ficció ‘em permetrien crear-li dia a dia una bitàcola vibrant, que seria l’enveja dels alcaldes del món sencer i que seguirien embadalits tots els barcelonins, inclòs Xavier Trias’.
