Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

La Plataforma per la Llengua demana als partits que no acatin la sentència del TC després de la retallada al català

La Plataforma per la Llengua ha demanat als partits polítics que desacatin la sentència de l’Estatut a tenor de la retallada que s’ha fallat i que afecta directament el futur del català. D’aquesta manera la plataforma creu que la sentència representa una regressió dels drets lingüístics de la llengua catalana alhora que acusa als magistrats de fer una ‘alta politització’ en el moment de realitzar el fallo. L’entitat en pro del català afirma també que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics.

Redacció
Redacció 16/07/2010

La retallada que la sentència del TC ha fet a l’Estatut en relació a la llengua catalana ha provocat que la Plataforma per la Llengua hagi demanat als partits polítics que no acatin la sentència. Segons un primer anàlisi realitzat per l’entitat, la fonamentació de la sentència posa de manifest que, més enllà de tractar-se d’una interpretació jurídica com es pretén, la sentència constitueix un dictamen polític i partidista que inclou l’objectiu de retallar els drets lingüístics dels catalans i les seves institucions.

La Plataforma per la Llengua afirma que, malgrat que totes les afectacions no són immediates, cal que els responsables polítics prenguin mesures el més aviat possible. L’entitat enumera les afectacions més greus que executa la sentència, d’entre les quals destaquen la supressió de la preferència de la llengua catalana en tant que llengua pròpia de Catalunya i per tant de les seves institucions, de les administracions i dels mitjans de comunicación, així com també evita que conèixer el català sigui una obligació.

La sentència, segons l’entitat en pro de la llengua, deixa de blindar també la llengua catalana com a vehicular en l’ensenyament i, per tant, resta en mans del legislador i en darrera instància, l’estatal, que és qui en pot determinar el sistema d’ensenyament final.

Sentència ‘altament polititzada’

D’aquesta primera anàlisi es destaca també que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics. Això evidencia l’alta politització d’aquesta sentència que, de manera excepcional a la Unió Europea, manté una llengua de la dimensió de la catalana en una situació de subordinació jurídica i discriminatòria. La plataforma ha lamentat també que el reconeixement de la llengua catalana a casa nostra es trobava, i es troba, molt lluny de la normalitat del suec a Finlàndia, el gaèlic irlandès a Irlanda, l’italià a Suïssa, o el neerlandès a Bèlgica.

Per sota de Nigèria i Botwana

Segons un informe facilitat per la Plataforma de la Llengua, Espanya ocupa el lloc 60 pel que fa a la independència judicial, per sota de països com Nigèria, l’Aràbia Saudita, Tailàndia o Bostwana, la qual cosa posa en dubte la qualitat democràtica l’estat Espanyol, i l’actuació del Tribunal Constitucional en l’emissió de la sentència.