Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

“La nostra” és d’ells

“La nostra” és seva, del PSC-PSOE, i cada cop sembla més difícil que algun dia puguem recuperar-la. Aquest mateix dissabte, després de la manifestació més multitudinària que ha viscut el […]

Redacció
Redacció 03/12/2007

“La nostra” és seva, del PSC-PSOE, i cada cop sembla més difícil que algun dia puguem recuperar-la. Aquest mateix dissabte, després de la manifestació més multitudinària que ha viscut el Principat els darrers anys, amb 700.000 catalans als carrers de Barcelona manifestant-se contra la nefasta política de Madrid i a favor del Dret a Decidir, el Telenotícies de TV3 va tornar a obrir l’informatiu amb Espanya i els problemes espanyols.

El Telenotícies vespre de dissabte mostrava inicialment imatges de la manifestació, amb un explícit “200.000 persones segons la guàrdia urbana, que els organitzadors enfilen fins a 700.000” que ja apuntava el grau de demagògia i sectarisme que tindria la informació de la manifestació, i tot seguit se n’anava a Baiona per cobrir els detalls d’un atemptat terrorista d’ETA que succeïa a l’Estat francès.

El marc referencial de la nostra, doncs, continua fixat en Espanya, i la “llibertat” que el conseller Tresserras permet als mitjans públics només es una excusa perquè el PSC-PSOE manipuli amb impunitat la televisió de tots els catalans. Només al minut 10, 10 minuts després de donar cova al Govern central i Zapatero, TV3 s’ha dignat a parlar de la manifestació més gran que ha viscut Catalunya aquests darrers anys.

Encara sort que els periodistes encarregats del reportatge pels carrers de Barcelona van fugir de les directrius socialistes i mostraren sense problemes pancartes contràries al PSC, com aquesta que ja us mostràvem ahir. Però el control dels comissaris polítics de la Corporació és total, i després d’aquesta petita patinada van tornar a ensabonar als socialistes catalans. Després de 4 minuts de notícia de la mobilització, encabint-hi amb presses declaracions dels polítics desplaçats i imatges de la passejada, van regalar 2 minuts als partits espanyolistes, i van llegir amb tota naturalitat els comunicats de PP i PSOE (perdó, PSC) on intentaven argumentar perquè no s’havien adherit a la marxa.

Encara sort que el president Maragall, l’únic membre (o exmembre) del PSC amb un mínim de dignitat i sentit de país, no va tenir cap problema a participar a la manifestació i unir-se al clam d’una Catalunya que diu prou a l’Espanya de l’espoli.