La sentència d’aquest judici ha provocat una forta reacció de resposta a tot l’estat, una sentència que deixa clar la clau del problema, el fracàs de la transició espanyola, tan alabada en el seu moment i que avui és demostra fracassada. El franquisme ha sobreviscut a l’estat espanyol i encara avui és present en les estructures del poder. No és només aquesta sentencia, en els darrers anys s’han produït una multitud de sentències en sentit semblant a favor dels agressors i violadors.
Però la sentencia de “La Manada” que ha generat indignació a tot l’estat té també altres derivades que posen en qüestió bona part de la justícia espanyola, més ben dita “injustícia”, parlem de la repressió del 155, que demostra dia a dia que no existeixen proves dels delictes dels quals són acusats els polítics i ciutadans avui empresonats, altres a l’exili i altres pendents dels respectius judicis. Vides reprimides i que no tenen la mateixa solidaritat que ha provocat la sentència de “La Manada”.
I esperem equivocar-nos amb el judici dels joves d’Alsatsua i que la sentència sigui absolutòria, que ho seria si a l’estat espanyol la justícia fos justícia, però hem de pensar que els precedents són preocupants i si la sentència és condemnatòria veurem com molts dels que condemnen la decisió sobre “la Manada” ara restaran en silenci.
Revoltar-se contra la sentència de “La Manada” és de justícia, però callar davant la repressió virulenta del 155 i la situació injusta de presó i la previsible sentència dels joves d’Alsatsua és una vergonya, perquè “La Manada” també viu amb la repressió del 155 i els joves empresonats per una baralla de bar. “La Manada” és la prova evident d’un estat fallit que no pot assegurar l’aplicació de justícia.
