Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

La jutgessa Montserrat Comas creu que l’eradicació de la violència de gènere és “una lluita a mig i llarg termini”

La presidenta de l’Observatori contra la violència domèstica i de gènere, i vocal del Consell General del Poder Judicial, Montserrat Comas, ha assenyalat aquest diumenge al migdia a Barcelona que l’eliminació de la violència contra les dones és una ‘lluita a mig i llarg termini’ ja que responen a ‘patrons culturals molt arrelats a la societat que ens costarà canviar’. Comas ha estat l’encarregada de llegir el manifest en l’acte institucional del Dia Internacional per a l’Eliminació de la violència envers les dones, celebrat a la plaça de Sant Jaume i promogut per les diputacions catalanes, ajuntaments i entitats de municipis i la Generalitat. La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha assenyalat que l’impuls al projecte de la Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista ha estat ‘l’avenç més important del 2007’ ja que, entre d’altres, posa l’accent en la ‘prevenció’ de futurs casos. Durant el dia d’avui s’han realitzat activitats contra la violència de gènere a diversos municipis dels Països Catalans.

Redacció
Redacció 25/11/2007

Capdevila ha destacat que la normativa, que va entrar al Parlament el passat 3 d’octubre, ha estat ‘molt participada per tots els fòrums de dones d’arreu de Catalunya’ per tal de fer front a la ‘xacra’ que suposa qualsevol tipus d’agressió a les dones. La consellera ha afirmat també que el tractament global a la problemàtica permet una ‘visió integral’ per tal d’atendre millor a les víctimes, no només quan decideixen posar la denúncia sinó també després per tal que ‘el seu retorn a la societat sigui ple’.

La presidenta de l’Observatori contra la violència domèstica i de gènere, Montserrat Comas, ha apuntat que tot i reconèixer que en el darrer any ‘no hem pogut reduir les insuportables xifres mortals’, això no ha estat motivat per ‘la ineficàcia’ de la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, sinó d’un ‘problema que ve de molt lluny’ motivat per uns patrons culturals. Per això, ha dit que ‘l’important és tenir clar els objectius’ i treballar molt intensament en l’àmbit de l’educació, per tal que ‘els més joves creixin amb els valors de la igualtat de gènere i de la pau’.

Comas també ha fet autocrítica pel que fa certes sentències polèmiques relacionades amb el maltractament o l’assetjament ‘és bo que siguin criticades’ ha apuntat. Tot i així, ha remarcat que ‘hem progressat’ en aquests darrers dos anys i mig amb l’entrada en funcionament dels jutjats especialitzats en violència de gènere. ‘Donem una millor resposta judicial a les víctimes, i d’una manera més eficaç i protectora’ ha afegit.

Atac als programes que frivolitzen la problemàtica

La vocal del Consell General del Poder Judicial, ha estat molt contundent contra els anomenats ‘reality shows’ que segons ha dit ‘juguen amb el sentiment i la morbositat de moltes persones per ventilar aspectes de la vida privada i drames personals’. El cas més recent i dramàtic va ser l’assassinat d’una dona russa de 30 anys a Alacant per part de la seva ex-parella, cinc dies després que apareguessin tots dos en un programa de televisió, i sense que ella sabés que es retrobaria amb el seu agressor –condemnat per maltractaments-, i el qual pretenia reconciliar-se amb la dona.

Comas ha qualificat de ‘detestables’ aquests programes i ha afirmat que ‘no podem prohibir-los perquè seria censura’ però que ‘sí que podem exigir límits’. Entre aquests seria obligar a informar a les persones convidades al programa sobre els motius de l’entrevista i amb qui es poden retrobar; que els informadors investiguessin sobre un possible passat conflictiu dels convidats i fer un ‘pas endavant de codi autoregulació de les empreses periodístiques’.

En aquest sentit, Montserrat Comas ha lloat tasques com les que du a terme el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i considera que hauria d’haver un organisme semblant a l’estat espanyol ‘per fer el seguiment i tenir capacitat de fer recomanacions i sancionar quan es violen drets constitucionals’ ha dit Acte en record a les víctimes

En el que portem d’any, onze dones han mort a Catalunya víctimes de la violència masclista. Els seus noms s’han llegit en veu alta en la lectura del manifest que s’ha fet aquest diumenge al migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la violència envers les dones. Amb el títol ‘Avancem vers l’eradicació de la violència masclista’, el document ha estat subscrit per l’Institut Català de les Dones; les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona; l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya; l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

A la trobada han assistit el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller d’Interior, Joan Saura; el de Cultura, Joan Manuel Tresserras i l’alcaldessa accidental de Barcelona, Imma Mayol, entre d’altres. Després de llegir el manifest, s’ha fet un minut de silenci en record a les víctimes. Membres de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), han portat cartells en què es podia llegir el lema ‘Jo també puc ser víctima de la violència masclista’. A més, els llaços rosats, símbol de la causa, s’han vist a les solapes dels assistents i penjats dels edificis institucionals.

Accions i iniciatives

La plaça de Sant Jaume serà novament escenari aquest diumenge a la tarda d’un altre acte amb motiu del Dia Internacional de la No violència contra les Dones, en aquest cas impulsat per diverses associacions i per la societat civil. Sota el títol ‘Les violències ens aïllen, Enllacem-nos’, la concentració té com a objectiu esperonar la opinió pública sobre els sexisme i la violència de gènere i instar a les administracions a què s’aprovi una llei consensuada que eviti més ‘femicidis’.

A banda, la consellera d’Acció Social de la Generalitat, Carme Capdevila, i la de Treball, Mar Serna, signaran aquest dilluns un conveni entre les dues conselleries per tal d’impulsar actuacions conjuntes adreçades a dones que han patit o pateixen violència masclista. L’objectiu és facilitar la inserció laboral d’aquestes dones, que sovint es troben en situació de dependència econòmica del seu agressor mentre conviu amb ell, o bé tenen problemes de subsistència una vegada se separen, ja que en molts casos la víctima no ha treballat durant molt de temps fora de casa.