Tal com avançàvem en aquest punt de mira, la carta l’han rebut, segons la Fundació DENAES, un total de 674 ajuntaments: 193 de la demarcació de Barcelona, 102 de la demarcació de Tarragona, 171 de la demarcació de Girona i 171 de la de Lleida. La iniciativa d’enviar les cartes està dins de la campanya que l’associació ha batejat amb el nom de ‘Pla d’acció perquè la bandera espanyola onegi on correspon’. Segons dades facilitades per la pròpia associació, la carta també s’ha enviat a 229 ajuntaments del País Basc, on l’entitat diu tenir constància que no es penja la bandera espanyola.
La carta que han rebut els ajuntaments està signada pel president de la fundació, Santiago Abascal Conde. La missiva està adreçada als alcaldes i escrita només en castellà. Abascal Conde ‘recorda’ als alcaldes que l’incompliment d’una sentència del Tribunal Suprem, amb data del 31 de juliol d’aquest 2007, ‘pot ser constitutiu de delictes de desobediència, amb les possibles responsabilitats civils i penals, així com una possible inhabilitació per a l’exercici de tot càrrec públic’.
Tot i la carta, la majoria dels ajuntament mantindran la situació actual. L’alcalde de Manlleu, Pere Prat (ERC), ha assenyalat que normalment no hi ha banderes, però que en dies festius ‘fem onejar la catalana, que és la del nostre país’. Prat ha assegurat que continuaran així. Sobre la carta de DENAES ha explicat que, ‘si arribés el cas, en parlaríem amb les associacions municipalistes de les quals en formen part’.
L’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona (CiU), ha assegurat que compleixen la normativa en tots els edificis públics des que CiU és al govern amb majoria absoluta. Anteriorment, l’exalcalde, Jordi Comas (ERC), no feia onejar mai la bandera espanyola en els edificis públics, ni a la caserna de la Guàrdia Civil i aquest fet va tenir diverses denúncies.
L’alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez (PSC), que també ha rebut la carta de DENAES, ha dit que el seu municipi està adherit a la campanya ‘Un país, una bandera’ i fan onejar totes les banderes excepte l’Onze de setembre, que només oneja la catalana i se suprimeixen la resta, inclosa la del municipi, en tractar-se de la Diada.
