Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

La Flama del Canigó encén la festa als Països Catalans

Diversió i cultura faran acte de presència de nord a sud dels Països Catalans per viure intensament la nit més curta de l’any. Mentre la flama del Canigó rondi els territoris de parla catalana, desenes de poblacions d’arreu combinaran foc i festa amb gegants, castells o cercaviles. A molts municipis la nit de Sant Joan coincideix amb festes majors, sobretot a la costa, on les fogueres i la gresca seran els protagonistes. Mentre a algunes contrades els bous prenguin els carrers, del Pirineu baixaran les falles, les comarques nord-orientals seran seu de correfocs o diables, cavalls i cavallers prendran Ciutadella, i el País Valencià embogirà amb les fogueres de la festa nacional.

Redacció
Redacció 23/06/2010

La flama baixa de la Catalunya del Nord

A la Catalunya Nord les celebracions durant la nit del 23 de juny són presents tant a les zones rurals com a les viles. A Perpinyà el centre històric torna a ser possessió dels vianants per una festa eminentment popular. La foguera de Sant Joan s’encén amb la Flama del Canigó, rellevada per uns corredors des de la Pica del Canigó fins als municipis nord-catalans i les viles del sud. Aquesta cerimònia s’organitza des de 1955 i vol assenyalar la unitat dels Països Catalans i l’esborrament de les fronteres. Així, Sant Joan, envoltada per un simbolisme de país, amor i convivència, és festa nacional de l’esfera catalana. Diversos ritus són vinculats a aquesta festa del solstici d’estiu.

Revetlles de tota mena

De nord a sud i d’est a oest, tots els territoris dels Països Catalans celebren la revetlla de Sant Joan a la seva manera i amb el foc com a protagonista. A les comarques del Camp de Tarragona, alguns municipis, com Valls o l’Ampolla, celebren les seves festes majors per Sant Joan i la tradicional revetlla es barreja amb altres actes festius com els bous embolats o les vaquetes en el cas del municipi ebrenc, o la diada castellera de Sant Joan en el cas de la capital de l’Alt Camp. Enguany, a la capital vallenca, l’orquestra La Principal de la Bisbal serà l’encarregada d’amenitzar la revetlla.

Amb tot, així com a Gandesa opten per rebre la tradicional flama del Canigó amb música de grallers per tot seguit fer un repartiment de coca i encendre la foguera que donarà pas al típic ball d’orquestra, a Tarragona s’ha previst un programa farcit de música per tots els gustos amb la platja de Miracle com a escenari principal. Des d’una marató de música electrònica, música en directe d’estil llatí, sense oblidar la tradicional revetlla de la plaça de la Font.

A Reus, la revetlla també coincideix amb la festa major, en aquest cas la de Sant Pere, i celebraran la nit més curta de l’any amb la foguera del Mercadal, que donarà pas, al dia següent, a l’espectacular ‘tronada’ que anunciarà l’inici de la festa major. Per la seva banda, al Vendrell, la revetlla es caracteritza per l’espectacular castell de focs, el ball d’orquestra, i un concert per joves. Enguany, a més, la revetlla donarà el tret de sortida a la fira Turismar.

A l’Hospitalet de l’Infant, es farà un correfoc que donarà pas a l’encesa de la foguera, i com a novetat s’ha organitzat una revetlla adreçada als joves amb la ‘Festa Flaix FM’.

A Cervera els trabucaires són els protagonistes, i a Balaguer i Bellpuig ho celebren amb diables i foc; però la particularitat de la nit de Sant Joan a Lleida arriba des de les muntanyes del Pirineu amb la tradicional baixada de falles que s’allargarà fins ben entrat el mes de juliol. Pobles com Isil i Alins al Pallars Sobirà o Barruera, el Pont de Suert i Vilaller a l’Alta Ribagorça es fa el descens de troncs encesos muntanya avall fins arribar al poble on encenen la gran foguera. Entorn d’aquesta foguera tenen lloc a la mitjanit danses tradicionals i populars catalanes. Les falles són, en realitat, troncs d’arbres encesos en flames, que, diuen les llegendes, foragiten els mals esperits i asseguren bones collites. La tradició de les falles del Pirineu, es remunta a temps immemorials.

Amb troncs i matolls es fa una foguera amb un tronc al mig, que es coneix amb el nom de faro, d’on sortiran les falles enceses. El faro pot ser en un punt alt de la muntanya o a la plaça del poble.

En els pobles del Pallars encara queda el costum antic, més estès abans, de carregar a coll troncs ardents i flamejants, corrents pel mig del bosc. Els que ho fan s’anomenen fallaires. El foc va alliberant una cua de guspires que n’il·luminen l’esquena i guarneixen la nit fosca des de la llunyania. Un cop acabat el recorregut llencen els troncs per encendre una gran foguera comunal. La tradició és ben viva, però ha perdut molta part litúrgica relacionada amb el cristianisme, com ara passejades davant l’església i passades de rosari.

A la Val d’Aran, a la localitat de Les, el dia de la revetlla cremen l’Haro. L’Haro és un tronc d’avet pelat d’uns dotze metres d’alçada que queda plantat fins a la nit de Sant Joan de l’any següent i que esdevé el centre d’un cerimonial que vol escenificar i perpetuar el sentiment d’agraïment a la terra just en el moment del solstici d’estiu, just quan la terra torna a donar fruits. Els joves, mentrestant, fan cremar les ‘eshalhes’ que es confeccionen amb peles de cirerer totes juntes i que una vegada enceses les fan voleiar per damunt dels seus caps fent arribar el foc arreu. Després comencen les danses tradicionals.

Baixada de Falles al Pirineu

Coincidint amb la festivitat de Sant Joan i el solstici d’estiu, arriba la temporada de falles al Pirineu lleidatà. Així, la nit de Sant Joan baixaran falles als pobles de Barruera, Alins, Boí, Casos, El Pont de Suert, Senet i Isil, il·luminant les muntanyes amb les serps de foc, fileres de fallaires que descendiran fins a la plaça del poble amb els seus troncs de foc.

El costum de córrer o baixar falles és anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus, sobretot a l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Les falles poden ser teies d’una sola peça, anomenades rentines, o peces de fusta de pi aguantades amb filferro i amb un mànec de freixe o d’avellaner.

La baixada comença en un indret elevat d’una muntanya propera al poble, on els fallaires encenen les seves falles. El trajecte, que és guiat pel fadrí major o cap de colla, transcorre primer per l’interior del bosc i després pels carrers del poble, finalitzant en una plaça, on els espera la gent del poble i els visitants i on s’encén una foguera feta amb les falles. La festa continua tota la nit amb música i ball fins ben entrada la matinada.

La Flama del Canigó

L’any 1955 al Vallespir, en Francesc Pujades, veí d’Arles del Tec, enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix nom de Mossèn Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó i des d’allí repartir la flama per totes les terres de parla catalana, com a símbol d’identitat comuna.

No va ser fins onze anys més tard que la Flama travessava per primera vegada la frontera, de manera dificultosa. Des de fa més de 35 anys, Bellpuig (Urgell) és l’encarregada de fer arribar la Flama a totes les poblacions que uneixen Puigcerdà i el mateix Bellpuig.

La ciutat de Girona acollirà la nit de Sant Joan una de les revetlles protagonistes a la demarcació, que començarà a les set del vespre amb una actuació castellera i de gegants i la rebuda de la Flama del Canigó a la plaça del Vi de la capital. Tot seguit tindran lloc una cercavila fins a la plaça de les Pedreres, un sopar popular als Jardins de fora muralla on no faltaran la coca i el cava, i l’actuació de grups com Cor de Carxofa o Le Quintet à Claques. La festa major de Palamós (Baix Empordà) és una altra de les cites obligades el 23 de juny. Aquesta localitat costanera encetarà oficialment els actes de la festa la nit de Sant Joan, amb el pregó del periodista i escriptor Màrius Carol. Anirà seguit del tradicional ball de gegants i d’un sopar acompanyat de l’actuació de l’orquestra Montecarlo.

Bastant més al nord, a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), se celebrarà la cercavila de la Nit de les Bruixes i dels Bruixots, que recorrerà els carrers més cèntrics del poble fins a arribar a la plaça Major, on tindrà lloc el sopar popular. Un correfoc tancarà aquesta festa oberta a totes les edats. I a la comarca veïna de la Garrotxa, Sant Joan les Fonts acollirà el 23 de juny La Nit de les Dones d’Aigua, durant la qual les fades de l’aigua surten del Fluvià, reproduint una de les llegendes més populars de la zona. Com a curiositat, Celrà (Gironès) acollirà, a dos quarts de dotze de la nit i després d’un sopar popular, un castell de focs que havia quedat pendent de la festa major. Estava previst per al primer cap de setmana de maig, però la pluja va obligar a suspendre’l.

La revetlla a les platges

Les platges són l’escenari per excel·lència de moltes revetlles a l’àrea metropolitana de Barcelona. A la mateixa capital catalana milers de persones s’hi apleguen de manera espontània per passar la nit vora el Mediterrani. El mateix passa a diferents punts de la costa del Maresme. En el cas de Mataró la revetlla pren la dimensió de macrofesta, gràcies a la organització de la discoteca Manaus-Manaus.

Per aquesta festa s’instal·larà un gran escenari a la platja del Varador, amb un equip de so de 60.000 watts i tres pantalles de grans dimensions on es projectaran vídeos que acompanyaran les diferents actuacions musicals que hi ha previstes. Pels volts de la mitjanit saltarà a l’escenari la cantant de pop Àngela Suàrez, a la que li seguiran el grup de hip hop ‘Semaforo’ i els ballarins de salsa de Manaus-Manaus.

A partir de tres de la matinada serà torn dels disc-jockeys. Segons han explicat els organitzadors, la festa s’allargarà fins les sis del matí. Els responsables de Manaus-Manaus compten amb un pressupost de 25.000 euros i estan preparats per servir entre 5.000 i 10.000 consumicions en una barra de 100 metres i en la qual hi treballaran una quarantena de persones.

El fet que la festa sigui a la platja i oberta a tothom, dificulta als organitzadors calcular quina serà l’afluència de gent i si hi haurà molta activitat a la barra, ja que es preveu que la majoria de la gent es porti la beguda de casa. És per això que s’han ajustat els preus habituals que hi ha a la discoteca i la nit de Sant Joan les consumicions oscil·laran entre els dos euros d’una aigua i els sis euros d’un combinat.