Dos processos paral·lels
Uriel Bertran i Alfons López Tena han volgut deixar clar que en cap cas s’atura la Iniciativa Popular que la Mesa del Parlament ja va admetre a tràmit, sinó que es tracta d’obrir un ‘procés paral·lel per arribar al mateix resultat’ tenint en compte que el govern espanyol ja va amenaçar de dur la Llei de Consultes al Tribunal Constitucional -cosa que comportaria la suspensió automàtica de la Llei i aturaria el tràmit de la IP- precisament per la mateixa raó que el tribunal ha ‘interpretat’ l’article 122 de l’Estatut del qual penja la Llei de Consultes. Davant la possibilitat que aquests temors es consumin i amb la proximitat de la suspensió de les sessions del Parlament de Catalunya per les vacances d’estiu, la Comissió Promotora ha iniciat ja aquest ‘pla B’ de forma preventiva.
Les filtracions de la sentència del TC espanyol sobre l’Estatut conclouen que la Generalitat no tindria competències per a convocar referèndums, tal i com demanava la IP presentada i admesa a tràmit al Parlament, però el tribunal sí que reconeixeria la competència per a la convocatòria de consultes populars no referendàries. Aquesta possibilitat, però, no està regulada a la Llei de Consultes tot i la insistència de CiU per tal de introduir-ho. És per això que la Comissió Promotora ha presentat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per instar el Parlament de Catalunya a elaborar una Llei que reguli i convoqui una consulta popular no referendària per copsar l’opinió sobre la independència de la nació catalana. Una via que, segons sembla, estaria avalada per l’Estatut fins i tot després de la retallada del Constitucional.
Referèndum Vs. Consulta
Segons ha explicat Alfons López Tena, el TC espanyol fa una distinció ‘de collita pròpia’ entre referèndum i consulta, ja que assegura que aquesta diferència no existeix en cap altre punt ‘del planeta terra’. Justament aquesta singularitat del TC espanyol és l’escletxa que la Comissió Promotora vol utilitzar per tal que ‘els ciutadans de Catalunya puguin votar’.
Les diferències entre el referèndum i la consulta és el cos electoral (les persones amb dret de vot) al qual es dirigeix i el procediment pel qual es convoca. En el cas del referèndum poden votar les mateixes persones que ho fan en les eleccions ordinàries, mentre que en el cas de la consulta popular no s’utilitza el cens electoral. En aquest cas es proposa que tinguin dret de vot les persones majors de 16 anys empadronades a qualsevol municipi del Principat sigui quina sigui la seva nacionalitat. És a dir, les mateixes persones que ja han pogut votar a les consultes sobre la independència que s’han celebrat a 512 poblacions. De fet, la pregunta que es demana que se sotmeti a votació també serà la mateixa.
A cavall entre les consultes sobre la independència i la consulta sobre la Diagonal
Tal i com ja va avançar directe!cat, la consulta sobre la Diagonal organitzada per l’Ajuntament de Barcelona va tirar endavant sense comptar amb l’autorització de l’Estat espanyol que estableix la Llei de Bases de Règim Local. En aquest context, Alfons López Tena sosté que se’n desprèn que una consulta que no sigui referendària -que no utilitzi el cens electoral i tingui un cos electoral diferent- no necessita l’autorització de l’Estat espanyol i només depèn del Parlament de Catalunya.
Així els promotors han avançat que el model que se seguirà estarà a cavall entre les consultes sobre la independència organitzades per la societat civil i la consulta sobre la Diagonal de Barcelona, tot i que corregint els greus errors que es van cometre en el darrer cas. Les correccions que s’introdueixen respecte la consulta de la Diagonal serà fer un únic dia de votació (no durant una setmana) i només s’admetria el vot presencial en punts de consulta presencials on s’hi votaria amb una butlleta impresa en paper. López Tena ha explicat que no s’utilitzarà el vot electrònic ni presencial ni a través d’Internet perquè és un sistema que ‘no té cap garantia’.
El camí de la ILP
A partir d’avui la Comissió Promotora comença a treballar en aquesta nova via. La Mesa del Parlament haurà de decidir, fonamentant-se exclusivament en raons tècniques, si admet a tràmit la ILP per convocar una consulta no referendària sobre la independència. A partir d’aquest moment s’haurà de procedir a la recollida d’un mínim de 50.000 signatures durant un termini d’entre quatre i sis mesos, per tal que el ple del Parlament decideixi, aquesta vegada sí que en base a raons polítiques, si aprova una Llei per regular i convocar de forma oficial una consulta sobre la independència de Catalunya. Només en aquest punt, després de l’aprovació de la Llei al Parlament, el govern espanyol podria presentar un recurs d’inconstitucionalitat i deixar-la també en suspens mentre el TC no es pronunciï.
