- Publicitat -
L’estratègia té prevista incloure xerrades amb moviments socials de Barcelona, a més de reunions amb els diferents grups municipals del consistori, per denunciar que “el partit més progressista que ha governat la ciutat” aposti per la privatització del transport públic i que ho faci amb arguments “peregrins” com que era una promesa electoral o que gràcies al tramvia hi hauria una reducció de la contaminació de la ciutat i, amb això, s’evitaria la mort prematura de més de 3.000 ciutadans a l’any.
El comunicat alerta que “no deixa de ser curiós” que un dels impulsors més importants del procés de municipalització del transport públic fos l’alcalde franquista José María Porcioles, l’any 1958, i ara, en un moment on l’esquerra té l’opció de treballar per polítiques municipals es preocupi abans de la privatització del transport i no en “prioritzar els serveis socials bàsics de la ciutadania” o de les mancances de la xarxa de transport encara pendents de cobrir i que no demana invertir 175 milions d’euros en empreses privades.
Una promesa electoral sense suport al carrer
La CGT considera que la proposta actual de Barcelona en Comú ja va tenir resposta l’any 2010 els ciutadans de Barcelona van votar ‘no’ en el referèndum sobre la reforma de la Diagonal que va promoure l’alcalde d’aleshores, Jordi Hereu. La confederació exposa que el programa de BCNenComú només va tenir el 35% del suport en les eleccions del 2015, “el que vol dir que una majoria, el 65%, no el va votar”.
Contra la contaminació, més transport públic
L’argument sobre la mort prematura de 3.000 persones per culpa de la contaminació no és suficient per unir el Tram de la Diagonal amb el del Besòs, el sindicat creu que, “si aquesta dada és certa”, ens hauríem de fer altres preguntes com: “a què esperem per reduir l’entrada de vehicles privats, nombre de creuers contaminants que atraquen al Port o a reduir el nombre d’avions que arriben a l’Aeroport del Prat?”.
Per a la confederació la qüestió “no és” si tramvia sí o no, és millorar el transport públic de la ciutat “com ja va passar el 1958” amb la municipalització de les empreses de Barcelona com TRAM.
Publicitat
