- Publicitat -
Orígens franquistes
Publicitat
La presència de l'Opus Dei i l'Església Catòlica al CSIC es remunten a l'origen de la institució. El CSIC es fundà durant la Guerra Civil sobre la base organitzativa i estructural que havia establert la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), creada el 1907. El seu primer president havia estat ministre de Primo de Rivera, José Ibañez Martín, que va explicar que la creació del CSIC tenia un objectiu molt clar: Fomentar una ciència catòlica.
President, fill d'un ministre de Franco
L'actual president del CSIC és el físic Emilio Lora-Tamayo, fill del químic Manuel Lora-Tamayo, ministre d'Educació i Ciència durant la dictadura franquista i president del CSIC entre 1967 i 1971. A Lora-Tamayo pare se li va relacionar també amb el Opus Dei.
La seva revista, controlada per un catòlic recalcitrant
La revista del CSIC, Arbor, la dirigeix el científic Alfonso Carrascosa, un hooligan catòlic. El passat mes de novembre va afirmar que “la inquisició espanyola no va portar a cap científic a la foguera” i que Galileu va morir al llit. També que “l'afirmació de Hawking que no hi ha un Déu creador no té fonament científic i exigeix professar la fe materialista”.
Però no és l'únic fet que demostra que la “ciència catòlica” segueix molt presentin tant al CSIC com a l'Acadèmia. Aquest mateix any transcendia als mitjans que Arbor publicava el monogràfic “Hi ha dones més enllà del feminisme?“, On es qüestionava el feminisme i es denunciava la “ideologia de gènere”, terme encunyat pels sectors catòlics integristes. Arbor va ser fundada el 1944 per destacats membres de l'Opus Dei com Rafael Calvo Serer i Raimon Panikkar.
Publicitat
