Josep Miró i Ardèvol ja disposa d’un partit propi per a concórrer a les eleccions: Democràcia Social

L’associació Democràcia Social va néixer a l’abril amb l’ànim de promoure ‘l’honestedat’ dels polítics i els valors socialcrisitians, prenia com a base la defensa de la família com a columna vertebral de la societat i defensava un sistema de valors basat en el matrimoni, la paternitat, la filiació i el sentit de l’esforç.

A l’acte fundacional de l’entitat hi van assistir, com a convidats, Josep Antoni Duran i Lleida (UDC), Germà Gordó (CDC) i Jorge Fernández Díaz (PP), entre d’altres.

Miró i Ardèvol va explicar llavors que encara no havien decidit ben bé quin seria el seu futur, si funcionar com a associació d’electors, esdevenir un partit amb voluntat de concórrer a les urnes o bé adherir-se a un partit que ja disposi de representació parlamentària.

Entre els promotors inicials de l’associació Democràcia Social s’hi trobaven Josep Lagares, director general de Metalquimia i vicepresident de la Fundació Príncep de Girona -fundació que remunera Arcadi Calzada amb 12.000 euros anuals-, l’enginyer i empresari tèxtil Enrique Pich-Aguilera, la professora Núria Chinchilla i el catedràtic de Dret Penal Jesús María Silva.

El nou partit té com a domicili social els baixos del número 16 del carrer Francesc Darder de Barcelona, la mateixa adreça on consta registrat E-Cristians.

Miró i Ardèvol
Josep Miró i Ardèvol, enginyer agrícola, va començar la seva activitat política amb la reconstitució de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) el 1963. Va ser empresonat el 1969, jutjat per associació il·lícita pel TOP el 1971 i posteriorment absolt.

Membre fundador de Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seva integració a CDC (1978-1980), va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 1979 i 1984, any a partir del qual va passar a ser conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, càrrec que ostentaria fins el 1989. Deu anys més tard, el 1999, va tornar a ser regidor a Barcelona, fins el 2002.

Aquell mateix any va ser quan va fundar E-Cristians, portal ultracatòlic que s’oposa frontalment al matrimoni entre homosexuals.

En plens Jocs Olímpics de Barcelona’92, havia ostentat el càrrec de president del Comitè Olímpic de Catalunya (1990-1994). El juliol del 2008 es va donar de baixa de CDC per ‘incompatibilitats’ entre les seves creences i l’afiliació al partit.

Bernat Ferrer