Méndez de Vigo titllava el 1976 de ”legítima defensa” la violència des de l’extrema dreta

Un jove Méndez de Vigo -que acabaria cantant 'El novio de la muerte' com a ministre en una processó de Setmana Santa o compartint taula (és el seu cunyat) amb un dels ultres condemnats per l'atac a la llibreria Blanquera a Madrid- era el signant d'un text en representació de disset estudiants de Dret a la Universitat Complutense de Madrid que volien respondre Robles Piquer sobre la seva postura pel que fa a la tensió que es vivia entre diferents grups d’estudiants: l'aleshores ministre havia atribuit la “violència moral” a l'extrema esquerra i “violència física” a “escamots d’extrema dreta” en l'esdevenir del conflicte. 

I, tot, ho va publicar el diari La Voz de Galícia el 21 de març de 1976 i, cosa que ha aprofitat el senador per recuperar-lo. “Entenem que en l’actual situació universitària, atribuir el monopoli de la violència moral a l’extrema esquerra implica una valoració ambigua i equívoca dels fets i els conceptes, perquè l’expressió 'moral' s’entén tàcticament com si aquella extrema esquerra renunciés a la violència física, cosa que és manifestament falsa pels fets ben corroborats. Tampoc no deixa de ser paradoxal que aquest qualificatiu de moral s’atribueixi a l’actitud de 'pseudo-universitaris' que 'cobren per a això'. Però l’ambigüitat fonamental radica en el fet que aquest qualificatiu pot considerar-se com a reconeixement d’un cert valor ètic de l’actitud, de la manera que s’entén, per exemple, quan es parla de victòria moral”, deia la carta. “Tot això -afegia-, confrontat a l’atribució del monopoli de la violència física i de l’estructura d’escamots a l’extrema dreta, accentua la confusió, perquè és obvi que hi ha escamots i piquets d’extrema esquerra perfectament estructurats per a l’acció física, i perquè també es podria interpretar que a l’anomenada extrema dreta li manca un sentit moral en la seva actitud, i això no és així”.