‘De la mateixa manera que a El Preu de ser catalans vaig rellegir tot el que s’havia dit sobre els catalans, en aquest llibre també rellegeixo i interpreto tot el que Laporta ha fet, ha dit i se n’ha escrit’, afirma. I continuant la comparació del seu llibre amb el de Pilar Rahola, dóna per bona la tesi de l’exdirigent d’ERC que ‘a d’altres països, els grans herois són reconeguts com a tals. Aquí ens els carreguem: quan puges uns esglaons, tothom et fot clatellades’. Segons Gabancho, aquesta reflexió tant és vàlida per a Artur Mas com per a Joan Laporta.
‘En aquest país, per ser algú has de ser membre de com a mínim un dels tres cercles importants: el Cercle d’Economia, el Cercle Eqüestre i el Cercle del Liceu. I Laporta no provenia de cap d’aquests!’, s’exclama, ressaltant encara més el mèrit de Laporta a l’hora d’aconseguir la presidència del Barça el 2003. Però després d’haver enllestit el llibre, Gabancho es creu capacitada per a afirmar que ‘Laporta s’ha adonat que la política és un club més privat que el del Liceu. Els polítics han reaccionat a les seves declaracions com si fossim a l’Edat Mitjana, pontificant sobre qui pot entrar al seu cercle i qui no.’
Gabancho -que defineix Laporta com ‘un idealista, un Peter Pan que creu que tot és possible, però amb mala llet’- veu ben possible que el mandatari barcelonista s’acabi presentant a les eleccions al Parlament: ‘Tinc aquesta sensació. I, si ho fa, farà forat, però no pas per ser populista, sinó per ser independentista.’ Tot amb tot, no veu gaire clar que acabi fent el salt polític de la mà de l’associació Reagrupament: ‘Ha dit que ho està estudiant, però també ha deixat clar que vol la seva gent.’
Preguntada sobre quin ideari polític pot amagar Laporta més enllà del seu independentisme, Gabancho afirma: ‘Sempre s’ha mogut en un entorn de calers, però amb sensibilitat social.’ I comparant-ho amb la política anglesa, s’atreveix a afirmar que Laporta podria ser una mena de Nick Clegg català, el líder dels socialdemòcrates: ‘Liberal, però amb esperit social.’
