Durant el seu discurs inaugural, Montilla s’ha referit a la fira com a ‘la iniciativa institucional més destacada de difusió internacional de la cultura catalana que s’ha realitzat en la història de la Catalunya contemporània, d’una ‘rellevància extraordinària’ que ha quedat plasmada en el destacat nombre de traduccions de la literatura del país a altres idiomes que s’han generat en els últims mesos però també amb els més de 10.000 periodistes acreditats que difondran el concepte de ‘cultura catalana’. D’altra banda, també ha expressat el desig que sigui ‘un nou impuls’ en el camí del seu ple reconeixement institucional com a llengua europea.
‘El Govern de Catalunya ambiciona el desenvolupament i expansió de l’ús social de la llengua catalana, posant èmfasi en l’educació i la pedagogia’, ha assenyalat Montilla. En aquest sentit, ha afirmat que la producció cultural en català ha de ‘guanyar mercat’ perquè ‘si aconseguim incrementar el seu prestigi social, la llengua esdevindrà una eina útil i eficaç per garantir la cohesió de la nostra societat’.
Només aquelles cultures sense estat podran ser competitives en el món global si ‘venen avalades per una història secular, que els ha donat el prestigi en el passat i els en dóna en el present’, i si tenen una ‘solidesa demostrada i gaudeixen del suport institucional adequat. Entre els mèrits del català, ha afirmat Montilla, es troba el fet que l’edició en llengua catalana és una de les més antigues del continent, tot recordant que l’any 1474 va aparèixer el primer llibre imprès en català, titulat ‘Trobes en llaors de la Verge Maria’. Pel que fa al mercat de l’edició, ha recordat que la indústria del llibre és la primera indústria cultural a l’estat espanyol i la catalana es troba al capdavant amb una ‘àmplia implantació a l’Amèrica Llatina’.
El cap de l’executiu també ha volgut fer un reconeixement als autors valencians tot dient que el català parlat i escrit a Catalunya no només se sent identificada amb la llengua parlada i escrita on van viure aquests escriptors sinó que també se sent ‘deutora admirada’ per tot allò que han aportat a la universalització de la literatura que aquests dies es presenta a la fira. Així mateix, també ha esmentat els representant de les institucions dels diversos territoris de parla catalana, que també han volgut estar-hi presents.
Durant els dies que durarà la fira, ‘Europa veurà tots els registres de la nostra cultura’ en una representació de ‘talla internacional’ sense precedents, ha dit. Per això, ‘hem de projectar-nos orgullosos de la nostra pròpia identitat’ i ‘oberts a escoltar i atendre noves veus’, donat que la cultura catalana ‘ha de ser una cultura afermada en la seva singularitat i a la vegada oberta a la cultura universal.
El discurs de la cultura convidada
L’encarregat de pronunciar el discurs inaugural ha estat l’escriptor Quim Monzó, qui només començar a parlar ja ha advertit que no tenia experiència en aquesta matèria i per això s’ha decidit per ‘explicar un conte’ als assistents, que l’han escoltat cada cop amb més interès.
Amb un to irònic i divertit, Monzó ha dedicat els quinze minuts de temps que havia de durar la seva intervenció a fer una reflexió en veu alta del que hauria de ser un discurs per a una ocasió com aquesta, on la cultura catalana n’és la convidada d’honor. En ell, ha fet referència a la tendència dels catalans a ‘pensar moltes coses’ i ‘a treure moltes conclusions’ facis el que facis, i ha reconegut haver tingut els seus dubtes a l’hora d’accedir a fer el discurs inaugural, però que al final va decidir acceptar perquè ‘no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part d’aquesta cultura convidada’.
L’escriptor ha pronunciat alguns dels noms de les figures més rellevants de la literatura catalana, una literatura que segons ha dit ‘és clarament una de les pedres fundacionals de la cultura europea’ i ha afegit que ‘cap literatura sense estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots) no ha estat ni és tan sòlida, dúctil i continuada’.
Entre les dades històriques que ha aportat, figura la del guanyador del Premi Nobel de Literatura de l’any 1904, un occità Frederic Mistral, que va ser rebut amb tants mals ulls pels ‘puristes nació-estat’ que mai més cap literatura sense estat ha estat premiada amb aquest guardó.
Després de fer un breu esment pels referents alemanys que s’han integrat a la cultura catalana, entre els quals hi ha el senyor Damm i el senyor Moritz -fundadors de cerveses germàniques que encara els catalans beuen-, i llegir el travallengua que el mateix Dalí va pronunciar a tall de poema- ‘una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica….’., entre d’altres recursos, Monzó ha sabut arrencar els somriures dels assistents fins acabar recollint una gran ovació. ‘Una lectura més estimulant que això per a llegir en català no m’ho puc imaginar’, ha afegit una de les autoritats alemanyes que ha pujat a l’escenari després de la seva intervenció.
Podeu llegir la intervenció de Monzó sencera aquí.
Durant la gala també s’ha comptat amb l’actuació del viol·lencelista Frank Wolff, que ha tocat entre altres temes ‘El cant dels ocells’. Entre les personalitats catalanes que han assistit a l’acte, hi havia el consellers Saura i Tresserras, juntament amb el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, així com representants d’institucions de territoris de parla catalana.
