- Publicitat -
Així ho han explicat aquest dilluns en roda de premsa el president de la Comissió d'Infraestructures i Equipaments de la patronal, Joaquim Llansó, i el secretari de la Comissió i director d'Economia, Fiscalitat i Infraestructures, Salvador Guillermo, que han presentat l'actualització del Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya, iniciat el 2015.
“El 2017 ha estat novament caracteritzat per la falta de polítiques potents d'infraestructures tant a nivell de la Generalitat com de l'Estat. Estan bé els anuncis, però ens interessen les realitats”, ha asseverat Guillermo.
En aquest sentit, ha reclamat un pacte d'infraestructures a nivell d'Estat, no només per impulsar polítiques d'aquest tipus sinó també per garantir el manteniment de les carreteres, cosa per la qual, ha assegurat, és necessària l'eurovinyeta: “Volem un model que serveixi per a tot l'Estat”.
I és que la licitació oficial d'obres a Catalunya va créixer un 49% el 2017, un total de 1.690 milions –1.130 el 2016– impulsada per l'administració local, si bé, segons Llansó, aquesta xifra hauria de rondar els 5.000 milions d'euros: “Malgrat l'augment, seguim en mínims històrics. Hem perdut dos terços de la inversió”.
Els darrers 20 anys la licitació oficial d'obres a Catalunya s'ha situat en una mitjana de 3.750 milions d'euros.
Per això, tots dos han insistit en la necessitat de prioritzar les infraestructures segons el seu retorn econòmic, social i mediambiental i a planificar-les entre 10 i 15 anys vista: “Els aeroports de Lleida-Alguaire, el de Castelló o l'AVE a Galícia no seran rendibles mai”.
Publicitat
