‘En el cas espanyol, tot apunta que ja s’han sobrepassat els temps en què es creia possible d’arribar a acords que acomodessin constitucionalment els diversos col·lectius nacionals que conviuen a l’Estat’, considera.
Requejo dóna cinc consells al moviment independentista: aconseguir ‘una majoria social a favor de la independència’; elaborar ‘un projecte transversal basat en els valors, dades empíriques i projecció de futur’; aconseguir ‘un pacte entre les forces polítiques catalanes i de la societat civil favorables a la independència’; disposar d”un lideratge clar del procés que sigui identificable en termes sòlids i creïbles’, i organitzar un referèndum que ‘la legalitat espanyola no permetrà’, , motiu pel qual ‘no s’haurà d’organitzar a través d’aquesta legalitat, sinó malgrat aquesta, comptant amb complicitats i observadors internacionals.’
A banda d’aquestes cinc recomanacions, també assenyala cinc punts que el moviment independentista ‘hauria de mirar d’evitar’: ‘L’independentisme emotiu de reacció’; ‘l’independentisme adolescent’; ‘el minifundisme organitzatiu’; ‘l’independentisme amb adjectius’ i ‘que el Parlament implementi iniciatives populars de referèndums immediats que no comptin amb la necessària complicitat dels partits catalanistes ni amb garanties d’èxit electoral’.
