Han dit que la Constitució no obliga que aquestes llengües siguin conegudes en els seus territoris, com sí fa amb el castellà, fet que suposa una “asimetria” dels drets lingüístics dels ciutadans. Han reivindicat que es tracta de llengües pròpies d’aproximadament el 40% dels espanyols i una eina de comunicació democràtica.
“La visió anul·ladora que des de l’enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifest ens fa pensar en la similitud de l’etapa franquista: un estat, una llengua; i consegüentment, reforçar els plantejaments diferenciadors entre ciutadans de primera i de segona per raons de llengua”, han asseverat els escriptors.
En canvi, han reivindicat la pluralitat lingüística com una forma d’enriquiment individual i han considerat que el castellà “en cap cas corre perill en tot el territori de l’estat”. Han defensat les polítiques lingüístiques en educació com a via per aconseguir que els alumnes siguin competents en les dues llengües, i això passa a causa de “la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment”.
Els escriptors finalitzen el seu comunicat afirmant que tenen la voluntat de continuar escrivint en les seves llengües i de “contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic”.
