Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Es presenta avui a Perpinyà el nomenclàtor de la Catalunya Nord

Es tracta, segons els responsables, d’una obra pionera, que ‘neix amb la voluntat de preservar el patrimoni lingüístic i dignificar-lo, tenint en compte el valor cultural de la toponímia, i com a contribució a la normalització del català en tot el seu domini lingüístic’. La presentació serà avui dimecres 17 d’octubre, a les 18.30 hores, a la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà. L’obra s’ha realitzat a l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’IEC, en col•laboració amb l’Institut Francocatalà Transfronterer de la Universitat de Perpinyà.

Redacció
Redacció 17/10/2007

La Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà acull avui la presentació del Nomenclàtor toponímic (llista o catàleg per ordre alfabètic de noms de localitats, de persones, de terminologia d’una ciència determinada, etc.) de la Catalunya del Nord, coeditat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD).

L’obra recull uns 2.400 topònims majors, és a dir, els nuclis de població, municipis i agregats, més els
hidrònims i orònims més significatius situats entre les serres de l’Albera i de les Corberes. L’edició en paper té 132 pàgines i el preu de venda és de 15 euros. També és accessible des del web de l’IEC, a la següent adreça d’Internet.

El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord abasta les comarques nord-catalanes dels Aspres, l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir, més els de la Fenolleda —al nord de Prada de Conflent—, en occità. Per a cada topònim es dóna la forma correcta en català (o en occità quan pertoca), la transcripció fonètica dels topònims catalans, a fi de donar a conèixer les formes genuïnes i evitar així les pronúncies afrancesades, i la forma gràfica usual en la cartografia francesa, d’acord amb les recomanacions de les Nacions Unides per als noms geogràfics, ja que, com s’explica en la introducció, ‘l’Estat francès, malgrat la seva antiguitat administrativa i centralitzadora, no té un nomenclàtor toponímic oficial’.

L’obra s’ha realitzat a l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’IEC, en col•laboració amb l’Institut Francocatalà Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, i basada, fonamentalment, en la informació de Pere Verdaguer, en nom del president de la Secció Filològica de l’IEC, i hi seran presents Joan Peytaví i Josep Moran, director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC.