Fa uns dies el diari El País es preguntava “Guindos – Montoro, guerra o teatre? I explicava les aparents contradiccions entre els dos flamants ministres, un De Guindos feia el paper de policia dolent des del ministeri d’Economia, i Montoro de policia bo des del ministeri d’Hisenda, el primer per donar credibilitat als mercats i a la Unió Europea i el segon per tranquil·litzar en clau interna, el primer culpa a les comunitats autònomes del dèficit i el segon els hi promet oxigen.
Els putxinel·lis De Guindos & Montoro són el teatre necessari , l’excusa perfecta , per seguir enganyant a Catalunya, per seguir escanyant les finances de la Generalitat. Amb tanta confusió i restrenyiment el Govern Català pot acabar acceptant qualsevol cosa, fins i tot cobrar a terminis allò que ja és nostre, això sí, sense interessos de demora.
Cal no oblidar que De Guindos va ser directiu de la fallida Lehman Brothers instauradors de les hipoteques deixalla i desencadenant de l’actual crisi financera tal i com va recordar la mateixa BBC. D’executiu promotor d’una empresa purament especulativa a dirigir el ministeri d’Economia espanyol.
Uns putxinel.li s de mal son, en una producció teatral inquietant, plena d’escanyaments, retallades, incompliments i imposicions perpètues, en la que Catalunya paga i ajup el cap.
