Duran i Lleida ja fa temps que s’ha desmarcat de la política d’Artur Mas. Recordem que per Nadal el president d’Unió Democràtica (UDC) va començar a caminar per un altre camí i va dissenyar la seva pròpia estratègia, al marge dels postulats d’Artur Mas. Per això, Duran va apostar per entrar en el govern espanyol i reconduir les relacions amb els socialistes. Davant aquest fet, Mas va demanar oficialment una reunió amb Duran per llimar diferències per tal d’evitar la imatge de dualitat i contraposició en la confederació. Duran, però, no sembla esforçar-se gaire perquè això sigui possible.
Paral·lelament, Duran i Lleida no s’ha estat quiet. La seva agenda treia fum aquests últims mesos, amb una intensa ronda de contactes i entrevistes amb dirigents del Partit Popular i del PSOE. Aprofitant també el seu càrrec de president de Comissions d’Exteriors, ha mantingut una activitat que li reporta publicitat extra: havia de viatjar a Ucraïna i possiblement visitarà el Sàhara.
La sorpresa fou quan Duran presentà el seu llibre Entre una Espanya i l’altra. De l’11M a l’atemptat de Barajas, on el pròleg va ser escrit per Miquel Roca i Junyent. La presentació del llibre va tenir un ressò polític que a CDC no agradà. Els més “roquistes” de Convergència van acudir a la crida del president d’Unió: el mateix Francesc Homs, o els exconsellers i dirigents de CiU Macià Alavedra, Josep Maria Cullell o Josep López de Lerma. La “crem de la crem” del pujolisme. L’escenificació de l’aposta dels pesos pesats de CiU a poques setmanes de les eleccions ha creat malestar i empipament en la cúpula de Convergència.
