Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

Els immigrants de l’Estat espanyol, líders a la UE en el valor dels enviaments de divises

La forta onada d’immigrants que s’ha incorporat al mercat de treball de Catalunya i l’estat espanyol ha provocat que aquest país s’hagi convertit en un estat emissor net i en el líder de la Unió Europea quan a volum de diners enviats per aquest col·lectiu als seus respectius països d’origen, segons un estudi de Caixa Catalunya. En el món, només els Estats Units i Aràbia Saudita estan per davant de l’estat espanyol. En xifres absolutes, i comparades entre el 1990 i el 2006, els immigrants de l’estat espanyol han multiplicat per 60 el valor de les emissions de divises, passant de 150 milions de dòlars el 1990 a 8.500 milions de dòlars al final de l’exercici del 2006.

Redacció
Redacció 10/12/2007

Aquest creixement absolut només és comparable al registrat per Itàlia, tot i que el valor en termes de PIB a l’Estat espanyol suma el 0,7% d’aquesta variable econòmica contra el 0,2% del que significa a Itàlia.

Quan a l’entrada de diners destinats als immigrants, l’evolució ha estat bastant menor i només s’ha multiplicat per tres entre el 1990 fins el 2006, passant dels 2.000 milions el 1990 fins els 6.057 arribats el 2006.

El saldo net d’aquesta balança entre sortides de remeses i entrada de diners es va iniciar el 2004, cosa que va fer que l’economia espanyola comences a liderar el rànquing de països de la Unió Europea, on s’inclouen potents economies europees i de països amb llarga tradició d’immigració i d’enviament d’aquests fluxos financers. Entre aquestes economies està Alemanya, on els immigrants van enviar un volum de divises el 2006 de 3.676 milions, cosa que significa el 0,1% del PIB germànic.

Els Estats Units, amb 33.000 milions de dòlars, lidera el rànquing mundial, i Aràbia Saudita, amb 14.300 milions, és el segon país. L’estat espanyol, amb 8.500 milions, és el tercer país, seguit ja de lluny per Rússia amb 4.587,3 milions.

L’estudi de Caixa Catalunya resumeix també els principals efectes d’aquestes remeses sobre els països receptors que s’identifiquen en l’augment del consum de les famílies, especialment a través dels impactes en les despeses en ensenyament i la salut.