Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

Els homes obesos tenen menys espermatozoides

Redacció
Redacció 26/05/2010

Un estudi dut a terme per l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) i presentat fa pocs dies a la XXVIII edició del Congrés de la Societat Espanyola d’Infertilitat (SEF) conclou que els homes obesos tenen 9 milions menys d’espermatozoides en l’ejaculat que els homes amb un pes òptim.

Els resultats de l’estudi han posat de manifest que els homes que tenen un Índex de Massa Corporal (IMC) òptim concentren de mitjana entre 52 i 53 milions de gàmetes per mil·lilitre i els homes que tenen un IMC de sobrepès només n’aconseguiren reunir de mitjana 44,8 milions/ml d’espermatozoides per ejaculat.

El ginecòleg de la clínica IVI de Madrid i primer autor del treball titulat ‘Influència de l’obesitat masculina sobre les taxes de gestació en cicles d’ovodonació’, Gabriel de la Fuente, ha explicat que tot i que l’estudi demostra que hi ha una relació entre obesitat i baixa qualitat seminal, les taxes d’embaràs van ser semblants entre els diversos grups d’homes que van ser analitzats.

Un altre treball de l’IVI, presentat també durant el passat congrés i titulat ‘Influència de l’edat de les donants en els resultats del programa de donació d’òvuls’, ha constatat que la taxa d’implantació embrionària en una fecundació in vitro amb òvuls de donant augmenta notòriament si les donants tenen unes edats que van dels 18 als 20 anys.

Per a realitzar aquest estudi, cal destacar que hi van participar un total de 995 dones d’entre 18 i 30 anys que van donar els seus òvuls a unes altres 995 pacients que necessitaven els gàmetes pels seus cicles de reproducció assistida.

L’embriòleg d’aquest mateix centre madrileny i autor primer de l’estudi, David Agudo, ha explicat que, per aquesta investigació, van analitzar només dues dades: la taxa de gestació clínica (TGC) i la taxa d’implantació (TI) sobre les receptores.

En aquest sentit, els autors del treball van constatar que tant la TGC com la TI van ser força elevades en el grup de receptores amb gàmetes pertanyents al grup de noies d’entre 18 i 21 anys, mentre que aquestes taxes disminuïen de manera proporcionada a mesura que les donants passaven dels 30 anys.