Redacció/ Si la irrupció de l’escriptora alemanya Angelika Schrobsdorff a les llibreries catalanes va tenir un impacte important, el seu nou llibre publicat a casa nostra de ben segur mantindrà viu aquell interès per l’autora de Tu no ets una mare com les altres.
A principis de setembre arribarà a les llibreries Els homes, la primera novel·la de l’autora alemanya que es va convertir en tot un esdeveniment al seu moment per la cruesa en què, de nou, relata aspectes de la seva vida, en aquest cas, al voltant dels homes i el sexe. Quan es va publicar l’any 1961 el llibre va provocar un gran escàndol moral i polític a l’Alemanya de postguerra i totes les edicions, així com les successives traduccions van ser censurades i els capítols finals directament suprimits. L’edició que publica ara La Campana, en traducció d’Anna Puente i Albert Vitó, recupera la novel·la de manera complerta.
Els homes comença amb el despertar de la curiositat sexual i sentimental d’una noieta de setze anys i acaba en la maduresa d’una dona àvida de viure intensament i sense cap preocupació moral. Cada capítol és una història d’amor: el capità, els germans, candidats a matrimoni, el seductor, el marit, el vencedor i el vençut… I els dos finals: l’artista i l’amant (inclosos en la nova edició catalana).
L’editora de la Campana, Isabel Martí diu que “Eveline Clausen, alter ego d’Angelika Schrobsdorff, es converteix, en un crescendo imparable, en una figura de carn i ossos inoblidable. La capacitat de l’autora per escenificar, reproduir diàlegs i dibuixar tipus humans a través dels crus i descarnats judicis de la protagonista, sobretot sobre els homes –que un darrere l’altre cauen a les seves mans–, és extraordinària. Alemanys, pagesos hongaresos, russos, americans, anglesos… És com si la història política d’Europa sencera passés pel seu llit”
Per a Isabel Martí, “és cert que hi ha molta gent, fins i tot avui dia, que continua pensant que el més important per a una dona és la maternitat; i evidentment és lícit sentir-ho així. Però l’Eveline no les representa. L’Eveline explica una altra feminitat més insegura, més atrevida, més angoixada, més hedonista… més complexa”.
