- Publicitat -
L'alt tribunal espanyol a Catalunya considera que “no es pot acceptar de cap manera que la col·locació de les banderes partidistes en edificis i llocs públics constitueixi un acte d'obligat compliment que s'imposa als alcaldes” encara que sigui una decisió d'un ple municipal adoptada amb el vot de regidors.
Així mateix, rebutja que l'acció pugui emparar-se en la llibertat d'expressió, tal com sosté la doctrina del Tribunal Constitucional, a l'indicar que “les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d'expressió”.
En definitiva, el TSJC creu que penjar la bandera “suposa la privatització de l'espai públic, d'ús comú, mitjançant la seva ocupació permanent per un element que representa una opció partidista, amb vulneració dels principis d'objectivitat i neutralitat institucional”.
El Jutjat contenciós administratiu 2 de Barcelona va dictar sentència el 22 de juliol de 2016 per la qual va estimar el recurs interposat per SCC en no atendre el requeriment efectuat per a la retirada de la bandera “estelada” de la plaça Lluís Millet.
El TSJC fa un cop de mà a SCC
Després d'aquesta sentència, el president de SCC, José Rosiñol, ha recordat que l'entitat està “a favor de la democràcia i del respecte a la llei i als que s'encarreguen cada dia de vetllar pel seu compliment”.
Rosiñol ha destacat que, en el moment en què un determinat col·lectiu o un ciutadà decideix actuar al marge de la llei, està “atemptant contra l'Estat de Dret” i que, en aquest moment, tot aquell que es consideri demòcrata hauria d'acatar aquesta sentència i actuar d'acord al seu contingut.
Publicitat
