Els enderrocs al Cabanyal
El ple del Tribunal Constitucional comença a les onze del matí i segons fonts de la institució també servirà per debatre sobre el recurs que el govern espanyol ha interposat contra la demolició del barri de El Cabanyal, a València.
El ple posarà de manifest el suport de què disposa la del conservador Guillermo Jiménez, que de moment no ha obtingut l’aval del l’ala més conservadora formada per Vicente Conde, Javier Delgado i Jorge Rodríguez Zapata. És el primer ple que es convoca específicament per parlar de l’Estatut des del fracàs del que va tenir lloc a mitjans d’abril en què els magistrats van rebutjar el text redactat per l’anterior ponent, la progressista Elisa Pérez Vera.
Ple sense previsió d’acord
Els governs català i espanyol creuen que el d’aquest dimecres i dijous no serà en cap cas un ple decisiu. La reunió tindrà lloc 48 hores després que el tripartit i CiU hagin acordat el text que presentaran al Senat on, entre altres, demanen que el TC es declari incompetent per resoldre l’Estatut. Maria Emilia Casas ha hagut d’esquivar una pregunta sobre la qüestió aquest dimarts en un acte a Oviedo.
Segons fonts coneixedores de l’estat de les negociacions, Jiménez encara no té garantits prou suports com per fer prosperar la seva ponència, i alguns magistrats apostarien per votar article per article per desenrocar la sentència. No obstant, fonts del TC apunten que el més probable és que serveixi únicament per debatre sobre la ponència. També es pot donar l’escenari en què Jiménez aposti per sotmetre a votació el text, un extrem que gairebé no es contempla des dels els cercles que segueixen l’evolució de les deliberacions, o que la retirés en vista de la impossibilitat d’obtenir l’aval d’una majoria dels magistrats.
Impossibilitat per emetre sentència
Des que Maria Emilia Casas li va encarregar la redacció del nou text, Jiménez ha buscat infructuosament acords amb el sector conservador del Tribunal. Passat un mes, el sector progressista pressiona perquè sotmeti el text a una votació on es faria evident la impossibilitat d’emetre encara una sentència. És la mateixa jugada que van fer els conservadors quan van forçar Pérez Vera a presentar el text sabent que seria rebutjat.
En aquest mes, el ponent va aconseguir unir criteris amb el que ja es coneix com el grup de la Maestranza, format pels tres jutges que van ser fotografiats a una corrida de toros de la Feria de Abril de Sevilla: el propi Jiménez, el progressista díscol Manuel Aragón, i el també conservador Ramon Rodríguez Arribas. Amb aquesta base va redactar tres textos ‘a la carta’ que no van convèncer cap dels dos extrems del TC.
Fracassat el primer intent, Jiménez va presentar aquest dilluns als magistrats un nou text que consideraria inconstitucionals les apel·lacions a Catalunya com a ‘nació’, els símbols nacionals i les referències al deure dels ciutadans de conèixer el català, a més de la distribució territorial en vegueries. El seu text elevava a més d’una vintena el nombre d’articles que serien declarats inconstitucionals, però encara era clarament insuficient pels tres magistrats que conformen l’ala dura del TC: Vicente Conde, Javier Delgado i Jorge Rodríguez Zapata.
