- Publicitat -
En la interlocutòria d’obertura de judici oral, el magistrat recull els fets inclosos en l’informe presentat per la Fiscalia i els admet com a “fets susceptibles d’enjudiciament en atenció a la seva rellevància jurídico-penal”. La Fiscalia ha demanat per a Homs una condemna de 9 anys d’inhabilitació especial pels delictes de prevaricació administrativa i desobediència.
Un cop Homs presenti l’escrit de defensa, el Suprem decidirà la data del judici. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fixar el 6 de febrer com a data d’inici del judici a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconseller d’Ensenyament Irene Rigau. Segons els terminis establerts, tot sembla indicar que la data del judici a Homs serà posterior.
El jutge assumeix les conclusions del fiscal, segons les quals, Homs era “plenament conscient”, en la seva condició de cap dels serveis jurídics de la Generalitat, que “amb la seva actuació incomplia l’obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional”. El ministeri públic sosté després de la suspensió de la consulta per part del TC, Homs, juntament amb el president de al Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau “van articular de comú acord una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel TC”. “Artur Mas, emparat simplement en la seva voluntat, va convertir irracionalment en aparent font de normativitat” i va “impulsar la continuació de totes les actuacions públiques de preparació que ja estaven en marxa”, diu.
Segons el fiscal, la preparació i el desenvolupament de la jornada de votació “es va recolzar de manera determinat en les tecnologies de la informació i la comunicació”, i per això el departament de Governació va demanar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) suport al procés de participació.
El relat del Fiscal assenyala que el CTTI no va presentar directament els serveis, sinó que els va encarregar a diverses empreses acollint-se a diversos acords-marc prèviament existents. En concret, el CTTI va fer dos encàrrecs a T-Systems l'1 de setembre i l'1 de novembre per a la construcció de programes informàtics. Un sobre el registre d'inscripció dels voluntaris, votants i de recompte de vot a cada mesa, i un altre per a la creació d'un web intern de la Generalitat per fer el recompte dels resultats.
Segons la Fiscalia, a partir d'aquest moment Homs “va impulsar activament les tasques preparatòries de la convocatòria” i va “posar els serveis jurídics del seu departament a disposició del CTTI per exercir accions legals davant una eventual suspensió adoptada per empreses privades i, en definitiva, va potenciar el desenvolupament del procés participatiu després d'haver conegut la suspensió dictada pel TC”.
Homs, continua l'escrit, va actuar en aquesta línia els dies 7 i 8 de novembre, quan “es van materialitzar les tasques essencials relacionades amb la infraestructura informàtica” i quan T-Systems va lliurar els programes per fer la consulta. “La participació de l'acusat Francesc Homs va resultar crucial”, diu la Fiscalia, perquè “l'empresa T-Systems va dirigir una carta al CTTI” on “sol·licitava la confirmació que les activitats encarregades no estaven afectades per la suspensió decretada pel TC” i el 6 de novembre Homs va enviar una carta al president del CTTI on va “legitimar i impulsar la continuació de les tasques assenyalant que no estaven afectades per la providència del TC”.
“En definitiva, la concatenació d'omissions i d'accions de l'acusat Francesc Homs i la seqüència d'actes jurídico-administratius de que se'n va derivar, formalitzats o no, per part de funcionaris del seu Departament, van determinar la total ineficiència de l'ordre de suspensió cautelar” del TC.
Publicitat
