González va explicar que també havia rebut fortes pressions de Fèlix Millet i que se sentia ‘vigilada’ per alguns membres del mateix govern. Aquesta situació, segons ella mateixa ha reconegut, va influir en la seva decisió d’abandonar la política el passat 17 d’abril.
En la seva declaració, l’exregidora va parlar de ‘pressions i de trucades’ quan va ser preguntada per la seva relació amb la resta d’actors del cas. Segons sembla, Itziar González volia engegar un procés participatiu per decidir sobre l’Hotel del Palau, cosa que endarreria el projecte. A més, sembla que González hauria aportat nombrosa documentació –sobretot e-mails- molts d’ells rebotats des de l’àrea d’Urbanisme que ostenta el quart tinent d’alcalde, Ramón García-Bragado.
En un moment de la declaració, Itziar González va arribar a ‘donar les gràcies’ al fiscal i la jutgessa per haver aturat el projecte que ella no va poder fer enrere.
Hereu, descol·locat
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va titllar de ‘rumor’ i ‘falsedat’ la possible imputació del gerent d’Urbanisme i li va donar tot el seu suport. Hereu remarcà que, tant Massaguer com García-Bragado comptaven amb ‘tot el suport i confiança’ per part seva.
Hereu digué que ‘no hi ha cap evidència’ ni ell tenia ‘constància’ de que la jutgessa del cas tingués la intenció d’imputar el gerent d’Urbanisme. També va voler deixar clar que, al seu parer, ‘tot el que s’ha fet és per tirar endavant projectes en favor d’una institució’ i per això, compten amb la seva ‘confiança i suport’ tots aquells ‘que en el passat i en el present tenen responsabilitats en l’Ajuntament de Barcelona, així com tots els que van donar suport a una determinada tramitació urbanística’.
‘Mea culpa’ de García-Bragado
García-Bragado va reconèixer el 18 de juny que ‘les dades reals estaven en el registre des de 2007, podríem haver anat a consultar-les i no ho vam fer’. ‘Estem ben penedits’, va concloure. Segons va explicar, el document que van rebre dels representants legals i del despatx d’arquitectes del Palau (Roca Junyent Associats i Oscar Tusquets arquitectes, respectivament) que contenia l’estructura de la propietat no tenia les dades correctes i atribuïa al Palau la propietat dels terrenys. ‘És probable que a ells també els enganyessin, però això no ho sabem’, va detallar, mentre va assegurar fermament ser conscient de que el govern ‘es va equivocar’ en aquell moment per ‘confiar’ en Félix Millet i el Palau de la Música al que representava. García-Bragado espera ara, segons ha dit, que la justícia aclareixi tota la veritat del cas.
