El Congrés dels Diputats de Madrid va discutir un una proposició no de llei presentada per IU/ICV en la qual es demanava un inventari de les propietats de l’Estat que va acumular Franco durant la dictadura per tal que l’Estat l’expropii. El PSOE va dir ‘no’ a la proposta que va defensar Joan Herrera, i que pretenia recuperar per al Patrimoni de l’Estat aquelles propietats que va rebre Francisco Franco de forma irregular durant 40 anys. A canvi, va presentar una esmena transaccional, que va ser defensada per tots els grups de la Cambra, menys, com no, pel PP, perquè el Govern col·labori amb la Xunta de Galícia en les actuacions que aquesta sol·liciti, derivades de la declaració com Béns d’Interès Cultural del Pazo de Meirás.
Així, la residència d’estiu del dictador obrirà les seves portes al públic, però no la seva expropiació. Tot aquest debat arriba en un moment que la família Franco ha negat l’accés al palau als tècnics de la Xunta, a pesar que el Govern gallec ha acordat donar ús públic a la residència del municipi corunyés de Sada.
En defensa de la seva iniciativa original, el portaveu d’IU-ICV, Joan Herrera, va considerar de ‘sentit comú’ i de ‘exigència democràtica’ que l’Estat tracti de recuperar tot allò que Franco es va apropiar de forma il·legal i per això va emplaçar al PSOE que deixi a un costat els ‘càlculs electorals’. Aquesta opinió va ser secundada per ERC i el seu portaveu, Joan Tardá, qui va arribar a demanar fins i tot la retirada dels títols nobiliaris concedits pel rei a la família del dictador. El socialista Torres Mora va defensar que la proposició inicial d’IU-ICV només ‘alimenta el discurs de la dreta espanyola’, i que, a més, arribava tres dècades tard. L’únic grup parlamentari que es va oposar de forma frontal a la iniciativa d’IU-ICV va anar el PP, que va rebutjar ‘lleis personals’ que pretenen fer ‘excepcions’ entre ciutadans i altres ‘encara que es diguin Franco’.
Jorge Fernández Díaz va recordar que tots els espanyols són iguals davant la llei, pel que va demanar que s’actuï amb respecte escrupolós a les lleis, ‘no a criteris polítics’, doncs va recordar que en 32 anys de democràcia ni la Fiscalia, ni l’Advocacia de l’Estat han actuat perquè la família Franco retorni els béns suposadament arrabassats.
