Zapatero promet un ‘nou i millor’ finançament
Un dels temes que ha centrat aquest 11è Congrés del PSC ha estat, sens dubte, el del finançament. En el discurs de cloenda, el secretari general del PSOE i president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha fixat un ‘nou i millor’ model de finançament com un nou compromís personal amb Catalunya. Zapatero ha afirmat que hi haurà un model per Catalunya amb la garantia del principi de solidaritat perquè el conjunt d’Espanya segueixi avançant. ‘Només aquells que veuen el debat de finançament com una competició i tendeixen a la rivalitat no tenen una visió comuna’, ha afirmat respecte al sistema de finançament.
Uns minuts després, Montilla ha contestat Zapatero durant la seva darrera intervenció en el congrés en què ha reiterat que les ‘primeres notes’ del nou model de finançament plantejat aquesta setmana pel ministre d’Economia, Pedro Solbes, no li han agradat, però s’ha mostrat obert a esperar ‘a les següents notes i a la lletra’, d’una partitura que, segons Montilla, és ‘l’Estatut’. ‘El de tots, el que tu vas votar’, li ha recordat el president del Govern a Zapatero.
Tot i que gran part de l’atenció en relació amb el finançament es centrava en el discurs d’aquest diumenge del president del govern espanyol, moltes han estat les referències en les intervencions del Congrés al sistema de finançament que marca el text després del model presentat per ministre d’Economia, Pedro Solbes. En concret, Iceta va dir que ‘Solbes parlava de música i muses’ i el PSC, ha avisat, ‘té una partitura que és l’Estatut i si la simfonia no s’ajusta a la partitura no hi haurà concert’; una posició ja avalada per Montilla.
Per la seva part, el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, es va comprometre a ‘complir amb les previsions estatutàries en matèria de finançament autonòmic, inversions i desenvolupament autonòmic’. Mentre, la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, va afirmar que el PSC espera que es compleixi l’Estatut aprovat pel poble català.
Durant el seu discurs, el president Zapatero ha dit també que el govern espanyol desenvoluparà l’Estatut, ‘sense preses però sense pausa’. En aquest context, ha assegurat que la seva formació ha complert amb Catalunya i ha fet referència al retorn dels ‘papers de Salamanca’, a derogar el transvasament de l’Ebre, a defensar el català a les institucions europees i a avançar en l’autogovern. El president espanyol ha recordat que es va comprometre amb el nou Estatut i el va aprovar.
Montilla deixa clar a Zapatero que defensarà Catalunya i l’Estatut
En un discurs ple d’advertències, el primer secretari del PSC, José Montilla, s’ha dirigit en castellà a Zapatero en una intervenció més pròxima a un diàleg en què el líder dels socialistes catalans ha volgut deixar clara una cosa al president del govern espanyol, i és que entre PSOE i Catalunya, el PSC tria la segona. Montilla li ha traslladat el suport del partit, però seguidament ha afegit que el PSC estima ‘més’ i ‘apassionadament’ Catalunya, i li ha advertit que el partit defensarà ‘amb totes les forces’ els seus ciutadans, la llengua i l’Estatut. Montilla ha assegurat que buscaran un acord, ‘però no a qualsevol preu’, i ha reclamat a Zapatero que no hi hagi més ajornaments. ‘Catalunya pot negociar però no per ajornar els problemes’, ha dit.
Montilla ha defensat que els socialistes catalans no posaran problemes ‘per posar-los’, o per demostrar l’autonomia del partit respecte dels socialistes espanyols, i ha assegurat que només els interessen ‘els compromisos, les solucions i els acords’. Segons ha dit Montilla, el PSC ‘no ha de demostrar res’, i ha reivindicat la seva autonomia respecte del PSOE assegurant que els socialistes catalans no estan ‘per facilitar la governabilitat’ del país, sinó que volen ser ‘protagonistes i actius’, ‘i ho som, també en el govern d’Espanya’, ha defensat. El líder dels socialistes catalans ha afirmat així ‘l’autonomia’ del partit en referència al debat que ha centrat part del congrés sobre la possibilitat de formar un grup propi al Congrés de Diputats. Finalment els delegats han resolt el debat delegant la decisió en el Comitè Executiu del partit.
El PSC reivindica el ‘catalanisme’
Un altre dels temes centrals del Congrés ha estat la reivindicació socialista del catalanisme. Així ho ha volgut reflectir Montilla durant el seu discurs de clausura, en què ha llançat un missatge d’alerta a CiU, advertint que no permetrà ‘lliçons’ de ‘catalanisme’, ‘cap ni una’, ha remarcat. De català, en canvi, ‘les que calguin’, en referència a les declaracions fetes pel vicesecretari general adjunt de CDC, Felip Puig, qui va dir aquesta setmana que el president ‘destrossa la llengua catalana’.
No ha estat l’única referència a la federació nacionalista. Montilla també els ha enviat un altre missatge, i és que els socialistes no renuncien a ‘fer pedagogia’ a l’stat espanyol. ‘Alguns hi han renunciat, nosaltres mai’, ha dit, en referència al congrés que CiU va celebrar el darrer cap de setmana en què va rebutjar una esmena que apostava per continuar fent pedagogia a l’Estat espanyol, tal i com proposa Montilla.
Una altra mostra de la reivindicació catalanista del PSC ha estat l’aposta de Montilla per un militant històric i clarament catalanista, Isidre Molas, com a president del partit. Fins al moment de l’anunci que el mateix Montilla va fer dissabte davant de tots els delegats socialistes, diferents veus apuntaven a la vicepresidenta del partit, Manuela de Madre, per al càrrec, que finalment ha estat reelegida com a vicepresidenta.
El catalanisme també ocupa un lloc destacat en la declaració de principis que el partit va aprovar dissabte, i que assumeix obertament la lluita ‘per la llibertat nacional de Catalunya’. El document ratifica el ‘compromís quotidià’ del partit ‘amb la llengua i la cultura catalanes’, que segons el text és ‘plenament compatible’ amb el respecte a la llengua castellana que segons afirma ‘forma part també del nostre patrimoni cultural’.
La conferència oberta, ‘Casa Gran’ del ‘catalanisme d’esquerres’
Una altra de les reivindicacions dels socialistes al llarg del congrés ha estat la conquesta del ‘centre’ del panorama polític i de la societat catalana per part de la formació socialista. Davant la proposta de ‘Casa Gran del Catalanisme’ del líder convergent Artur Mas, Montilla ha anunciat aquest cap de setmana la ‘Conferència Oberta per la Catalunya del Futur’ que els socialistes celebraran l’any vinent i on estan convidats no només tots els militants sinó també els ‘sectors progressistes amb ganes de debatre’ no vinculats al PSC, segons va avançar prèviament Miquel Iceta. ‘Una conferència que serà oberta a totes les sensibilitats perquè el socialistes’ volen ‘compartir idees al servei de Catalunya’, ha explicat Montilla.
La conferència, que serà presidida per Raimon Obiols, vol ser, en paraules del primer secretari del partit, ‘el paller amb totes les espigues que puguin crear la xarxa de la Catalunya social i optimista’, en contraposició a la proposta de CiU, a qui només li interessa ‘el pal de paller perquè tot giri el seu voltant’. El PSC pretén així, segons ha dit Iceta, desenvolupar ‘noves formes de participació’ i crear ‘nous consensos’ al voltant del ‘catalanisme d’esquerres’, del ‘socialisme’ i del Govern d’Entesa’, així com ‘eixamplar les fronteres’ del partit.
Montilla renova un 43% la Comissió Executiva del PSC
A les quatre de la matinada de dissabte, Montilla feia pública la configuració de la nova Comissió Executiva del partit. El nou equip directiu compta amb un 43% de noves incorporacions i amb una representació també del 43% de dones. Montilla ha inclòs dins l’Executiva una major representació municipal, amb la incorporació de més alcaldes, entre ells el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el de Lleida, Àngel Ros. Altres novetats són la creació de la secretaria de Desenvolupament estatutari, i la substitució del conseller d’Educació, Ernest Maragall, que ocupava la secretaria de Programes i Conferències Nacionals i que ara passa a ser secretari sense cap àrea executiva.
D’aquesta forma, el president del PSC serà Isidre Molas, amb un 95,56% dels vots; el primer secretari, José Montilla, que ha obtingut el percentatge més alt de vots amb el 96,84%; la vicepresidenta Manuela de Madre, amb un 92,41% dels vots; el viceprimer secretari i portaveu, Miquel Iceta, un 94,11% dels vots; el secretari d’Organització, José Zaragoza, que ha obtingut el 93,26% dels vots; el secretari de Política Municipal, Jordi Hereu (abans, Celestino Corbacho), amb el 95,22%; el d’Economia, Antoni Castells, un 89,25% dels vots; de Relacions institucionals i ciutadanes, Joan Ferran, amb el 87,12%; així com de Programes i Acció Sectorial, Jaume Collboni (en l’anterior l’ocupava Ernest Maragall, que passa a ser secretari nacional), amb un 88% dels vots.
Els alcaldes en contra del ‘aquí no’
Els alcaldes del PSC han aprofitat el congrés socialista per tancar files en defensa de les grans infraestructures que impulsa el Govern. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha estat l’encarregat de fer públic un manifest anomenat ‘Una nova cultura dels territoris’ on específicament es fa referència al dèficit d’aigua i energia d’algunes parts del país i s’avisa contra ‘alguns episodis puntuals de discrepància territorial’. El manifest reclama passar de l’oposició constant a les grans obres, popularitzada en la frase ‘aquí no’, a una situació de compromís i de solidaritat basada en una nova frase, ‘així sí’.
Hereu ha volgut deixar clar que la compareixença dels alcaldes era ‘un missatge’, que tenia dos destinataris. D’una banda, els representants del món local socialista han volgut fer pinya al costat del Govern en relació a les grans obres que han generat més polèmica al territori. En aquest sentit, alguns alcaldes socialistes havien arribat a expressar els seus dubtes amb aquestes obres en el seu dia, com alguns alcaldes de Lleida quan es va especular amb un possible transvasament del Segre. De l’altra, amb el manifest es pretén desactivar, en la mesura del possible, l’oposició a les gran obres.
