Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

El programa literari català a Frankfurt inclou més de 140 actes

L’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb nombroses institucions, ha elaborat un programa literari i acadèmic de més de 140 actes que han de servir per mostrar la riquesa de la literatura catalana a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, que aquest any compta amb la cultura catalana com a convidada d’honor. El programa s’estructura en tres eixos principals, com són les traduccions de clàssics catalans a l’alemany, la presentació de traduccions d’autors contemporanis a l’alemany i l’intercanvi d’autors catalans i alemanys. El recinte firal i la Literaturhaus de Frankfurt seran els principals espais que acolliran aquestes activitats, si bé algunes s’estendran a altres ciutats alemanyes, com és Colònia i Hamburg.

Redacció
Redacció 19/09/2007

Els continguts del programa de l’Institut Ramon Llull (IRL) s’han donat a conèixer aquest dimarts a la Biblioteca de Catalunya, on s’ha comptat amb els responsables de l’IRL i també amb una trentena d’autors catalans, entre els quals hi havia Maria Barbal, Baltasar Porcel, Quim Monzó i Màrius Serra, entre d’altres.

Els clàssics catalans així com una representació dels autors contemporanis que s’han traduït a l’alemany estaran presents a la Fira de Frankfurt a través de lectures en aquesta llengua. Durant una mitja hora de durada, es llegiran fragments d’obres emblemàtiques com ‘El llibre de les meravelles’ de Ramon Llull, publicat en alemany aquest any, la primera edició completa en aquesta llengua de l’obra ‘Tirant lo Blanc’ (Der Roman vom Weiben Ritter); ‘Solitud’ de Víctor Català, i diversos llibres de Josep Pla, entre els quals figura ‘El quadern Gris’, entre d’altres. Excepcionalment es llegiran fragments d’obres en altres llengües, per la seva importància, com la d”Antologia’ de Jacint Verdaguer a l’anglès o ‘Incerta Glòria’ de Joan Sales al francès i al castellà.

En l’apartat d’obres contemporànies, es llegiran fragments de ‘Pedra de Tàrtara’ (Wie ein Stein im Geröll) de Maria Barbal, ‘Cent contes’ (100 Geschichten) de Quim Monzó, ‘Cavalls cap a la fosca’ (Galopp in die Finsternis) de Baltasar Porcel o ‘Tor’ de Carles Porta, entre d’altres. Així mateix, també s’organitzaran homenatges a autors com Blai Bonet i Miquel Bauçà.

El responsable de l’àrea d’Humanitats i Ciència, Carles Torner, ha reconegut que escollir els títols per aquest programa ha estat una tasca ‘relativament senzilla’ donat que actualment hi ha un nombre important de traduccions a l’alemany. Segons ha explicat, això es deu al suport a la traducció de l’IRL, a través de subvencions a editorials estrangeres, que en els últims cinc anys s’han duplicat. Aquest 2007, més d’una tercera part de les sol·licituds presentades es corresponen a editorials alemanyes.

A banda de les lectures, també s’organitzaran taules rodones, conferències i presentacions de llibres. La majoria dels actes es faran a l’Auditori del Forum de la Fira i a l’estand de l’IRL, així com a la la Literaturhaus de Frankfurt.

El diàleg entre autors catalans i alemanys

Un dels objectius que persegueix el programa és fomentar el diàleg i l’intercanvi entre autor catalans i alemanys. Així, s’han emprès projectes com ‘GeoGraphia’, que està portant en itinerància a autors catalans per Alemanya i Àustria i a autors alemanys per Catalunya, País Valencià i Mallorca, en format de parelles literàries(Enric Sòria- Katja Lange-Müller; Jordi Puntí- Michael Ebmeyer i Carme Riera- Keto von Waberer).

També s’ha organitzat un taller de traducció poètica, els resultats del qual es presentaran en un recital a laLiteraturwerkstatt de Berlín. Les parelles de poetes són Narcís Comadira i Harald Hartung, Anna Montero i Brigitte Oleschinsky i Arnau Pons i Armin Senser.

Una de les peces centrals d’aquest projecte és l’anomenat ‘Carrers de Frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana’, un llibre de dos volums que recull les influències que la primera cultura ha exercit en la catalana durant els segles XIX i XX i en tots els àmbits de l’escriptura. L’obra, que s’editarà en les dues llengües, és fruit del treball de més de 180 autors catalans i la seva primera part es presentarà a Frankfurt.

De forma paral·lela, també s’organitzarà el II Simposi Internacional de Catalanística a Berlín els dies 1 i 2 d’octubre, amb el subtítol de Visions Catalanes, unes Jornades sobre el multilingüisme a les grans ciutats (Hamburg, 4 i 5 d’octubre) i un Simposi Internacional a l’Ajuntament de Frankfurt, els dies 6 i 7 d’octubre, que comptarà amb la participació dels dos expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. També es presentarà l’informe PEN/IRL sobre la situació internacional de la traducció literària al Centre de Traducció de la Fira, amb el títol ‘Ser (traduït) o no ser’.

La cultura catalana ja està present a Frankfurt

El director de l’IRL, Josep Bargalló, ha manifestat que la presència catalana ‘ja és un èxit rotund’, en referència a l’acollida que han tingut les activitats que s’estan presentant aquests dies a la ciutat, entre les quals hi ha les dues exposicions ‘Construccions patents. Nova Arquitectura feta a Catalunya’ i ‘Gaudí Unseen’. Demà dimecres està previst que s’inauguri a Frankfurt una exposició sobre la història del Còmic en la Catalunya de la postguerra, coproduïda per Ficomic i l’IRL, i els transports públics ja viatgen amb la imatge de la cultura catalana dissenyada per Miquel Barceló.

Bargalló també ha dit que la fira és una oportunitat per demostrar la diversitat de la nostra literatura, en quant a gèneres, estils i estètiques, territoris i generacions, i ha explicat que es va optar per mostrar una ‘àmplia diversitat’ en comptes de limitar-se a uns pocs escriptors. Davant la riquesa d’aquesta cultura, ha dit, ‘sortosament hi ha hagut gent que s’ha hagut de quedar fora’ mentre que d’altres han preferit no venir perquè no volien o perquè no podien.

Tot això, i en referència a la polèmica que s’ha generat entorn de la llista d’autors convidats per l’IRL, Bargalló ha declarat que l’institut ‘no ha fet una llista de noms, sinó un programa’ amb debats, taules rodones i presentació de llibres que es corresponen a uns autors. D’altra banda, també ha apuntat que, ‘si a fora ens estan fent cas –en referència a l’increment d’obres catalanes traduïdes a l’alemany- seria interessant que aquí (Catalunya) no ens tiréssim pedres a la nostra teulada’.

L’últim episodi que ha sorgit aquests dies sobre Frankfurt, ha estat una carta del president del Gremi d’Editors de Catalunya, Antoni Comas, dirigida a Bargalló on expressa el malestar dels editors envers l’IRL, perquè consideren que se’ls ha deixat de banda.

Bargalló ha assegurat que aquest matí encara no havia rebut l’esmentada carta i ha contestat que aquest malestar és el ‘desassossec’ que provoca el no saber encara el programa protocolari de la fira. El director de l’IRL ha reconegut ‘compartir’ aquest sentiment amb els editors, perquè com ells, encara no ha rebut el programa protocolari, donat que està adscrit al dels Governs i aquests encara no l’han fet oficial.

Per la seva banda, el mestre de cerimònies que s’encarregarà de llegir el discurs inaugural, Quim Monzó, no ha volgut avançar cap detall sobre el contingut per no desvetllar ‘part del ritual’ però ha dit que serà ‘tan simple com he pogut’, per tal de sentir-se còmode, i al mateix temps ‘sense pretendrà canviar el món’ i intentant explicar ‘quina és l’olla de la que bullim tots’.