Us imagineu al revés, una mare que perd la custòdia del seu fill perquè va a Espanya i la llengua vehicular és un altre?
No, no és imaginable, no passaria res ni per un costat ni per l’altre, tothom reconeixeria els diferents drets, tots jugaríem amb els mateixos drets i deures.
Us imagineu un destacat cantant mundial cantant en la llengua d’un petit país independent, i que els veïns d’aquest petit país l’insultessin?
No, no és imaginable, això no passaria, no hauríem de suportar la quantitat d’insults contra la Sakira per tenir un detall de cantar “el boig per tu” en la llengua del país i hauria estat respectada.
Us imagineu un periodista d’una Televisió Espanyola fent un programa des de la capital d’una Catalunya independent sent insultat?
No, no és imaginable, no passaria de cap de les maneres, podria perfectament fer el reportatge amb tota tranquil·litat, amb una Catalunya independent els seguidors del Madrid es podrien dedicar a parlar de futbol.
Us imagineu en una Catalunya independent el paper de Ciudadanos i de personatges com Cañas?
No tindrien espai, podrien fins i tot definir-se en quin espai ideològic estant, i no com ara que no saben sí són de dretes o d’esquerres.
Us imagineu #ManosSucias en una Catalunya independent?
Doncs molt fàcil, no existirien, estaríem molt més descansats.
Us imagineu les ganes que tindrien els espanyols d’espavilar-se en una Catalunya independent?
Tindrien tant a prop un pols d’atracció econòmica i de llibertat que segur que s’espavilarien de cop per fer d’Espanya un país molt millor, ja no voldrien viure mai més dels subsidis.
