Encara que va dir que el PP català comparteix un projecte polític amb el seu referent nacional, va reivindicar la necessitat que la formació a Catalunya tingui autonomia en l’àmbit estratègic. ‘Necessitem actuacions i línies d’estratègia diferents’, va assenyalar Fernández, qui va advertir també que la ponència no recull cap replantejament ideològic, sinó que es dissenya una estratègia política. Fernández va recordar a més que la ponència advoca per convertir-se en ‘bons’ interlocutors dels interessos dels catalans ‘gràcies a la relació privilegiada’ que el PP manté amb governants de ‘moltes’ comunitats autònomes i ajuntaments d’Espanya.
Necessitat de pactar
La ponència també exposa que els populars no poden renunciar a acords ‘puntuals’ amb altres formacions polítiques en qüestions d’interès per a Catalunya, com el finançament i la políltica hidràulica. Això, al seu judici, permetrà esborrar la imatge ‘distorsionada’ que el PP català és una formació que actua contra Catalunya, amb l’objectiu de configurar un partit semblant al que hi ha a Madrid o València. Així, va afirmar que és necessari que el PP català millori la seva organització i implantació territorial així com la seva comunicació, i que tingui una actitud ‘més oberta i no tan reactiva’ davant les propostes dels altres partits. El text, que no fa cap referència a la política de pactes ni al recurs d’inconstitucionalitat del PP sobre el Estatut davant Tribunal Constitucional (TC), insisteix que cal trencar el ‘estigma’ del PP a Catalunya, i critica el ‘Pacti del Tinell’, entre altres aspectes.
