L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana reconeix la qualitat de l’obra i la importància de la trajectòria del traductor i assagista
(ACN/ Redacció)- El col·lectiu d’escriptors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha reconegut el poeta, traductor i assagista Francesc Parcerisas (Begues, 1944) amb el XVIII Premi Jaume Fuster. El guardó, que se li lliurarà en un acte públic el 7 de maig a l’Ateneu Barcelonès, distingeix la trajectòria, la repercussió i la divulgació de l’obra d’un escriptor de la llengua catalana. Parcerisas ha celebrat rebre el guardó en unes circumstàncies “escruixidores” de “repressió” del govern espanyol i de “pèrdua” de llibertats. “Em sento més que mai al costat dels rapers, els artistes plàstics, dels CDR, els joves d’Altsasu, la noia de Pamplona, els polítics empresonats o exiliats i la gent que l’1-O va sortir en defensa dels nostres drets”, ha reblat. Amb tot, considera que actualment es viu en un “atzucac” però es mostra esperançat: “N’hi ha hagut de més grossos”, ha conclòs. El poeta publicarà properament el volum Un estiu (Quaderns Crema), un dietari que narra el “desassossec” que va sentir durant uns mesos de 2014 pel traspàs d’amics propers, una reflexió sobre “la vida i la mort”.
En aquest sentit, Parcerisas ha lamentat “el masellisme del socialisme i de l’esquerra que a la fi de la dictadura tantes il·lusions havien creat històricament a Catalunya” i ha clamat contra els “gravíssims moments d’escandalosa involució” en què es viu actualment.
El poeta també ha destacat rebre el premi d’un gremi que “treballa en solitud de les paraules i dels qui necessàriament estimen la contrapartida radical del silenci”. Així mateix, ha considerat el guardó com un premi “a tots aquells que mai no acceptaran ni que es tergiversi el sentit dels mots ni, per descomptat, que s’intenti esbandir, com en les èpoques més fosques, cap dels usos socials de la llengua”.
“Tinc 73 anys i no puc, ni vull, acceptar la infàmia de la mentida ni la traïdoria, la corrupció i la impunitat, ni tampoc l’equidistància covarda dels estiracordetes o dels arronsamelics. Allà on calgui hem d’acusar i desemmascarar la injustícia i lluitar, com sempre hem fet els escriptors, per ser, en tot moment, i fins allà o això és possible des de l’ús de les paraules, al costat de l’emoció i de la veritat”, ha conclòs.
Antoni Marí glossa la figura de Parcerisas
El també poeta i catedràtic de teoria de l’art Antoni Marí ha glossat la figura del premiat, afirmant que la seva poesia està “arrelada” a la història, però no “a la gran història” sinó “a la petita, a la que es confon amb la vida dels altres”. En aquest sentit, a destacat que ofereix una visió “compromesa i escèptica” davant la realitat de les coses.
Parcerisas, nascut el 1944 com Marí, li ha agraït les paraules i ha destacat l’amistat que els uneix des de fa anys. “En Toni Marí i jo som un bon exemple d’allò que el franquisme va intentar aconseguir, brutalment en uns casos, amb petites subtileses dialogants en d’altres que ja veieu que no han tingut cap mena d’èxit”, ha asseverat. Davant d’això, ha manifestat l’aposta de tots dos per la llibertat, el cosmopolitisme, la feina ben feta, el rigor de la universitat, els llibres i la investigació i el “misteri de la poesia”.
Autor i traductor
Com a autor, Parcerisas ha publicat diversos llibres de poesia, agrupats l’any 1991 en el volum Trionf del present, i ha estat guardonat amb diversos premis com el Carles Riba o el Ciutat de Barcelona, el premi Llibreter o el Serra d’Or, entre d’altres.
En el camp de la traducció, a Francesc Parcerises devem les versions catalanes d’obres de Pavese, Mansfield, Norman Mailer o Ezra Pound (l'imprescindible Els cantos pisans), entre moltíssimes d’altres.
