El títol del Tot pelant la ceba (Edicions 62), textual de l’alemany, es refereix a l’exercici d’anar-se despullant de records i vivències. El capítol titulat “De com vaig aprendre a tenir por” és el que va aixecar polseguera a Alemanya, la tardor passada. En aquesta part del llibre, Günter Grass explica la seva experiència com a recluta de les Waffen SS, unitats d’èlit de l’exèrcit nazi. Grass, que tenia 17 anys, hi relata -entre altres fets- l’entrenament com a tripulant de tancs i una topada amb l’exèrcit soviètic.
L’aparició de les memòries van provocar un allau de reaccions tant a Alemanya com al principat. Al país germànic van lamentar que, d’haver-se sabut, els acadèmics nòrdics que atorguen el Nobel s’ho haguessin pensat dues vegades. De totes maneres molts disculpen a Grass, ja que tots els joves de llavors havien d’allistar-se. El papa Benet XVI va patir quelcom similar, tal com va explicar ell mateix fa anys.
“Tot pelant la ceba” ha estat un èxit de vendes a Alemanya l’últim any i Grass ha suscitat, com sempre, una gran expectació a la recent fira del llibre de Leipzig. Allà, l’Institut Ramon Llull va arribar a un primer acord amb el Nobel alemany perquè Grass col·labori en el programa de la Cultura Catalana a Frankfurt, l’octubre vinent.