Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

El Parlament rebutja modificar les lleis afectades per la retallada de l’Estatut

El Parlament ha rebutjat aquest dimecres una moció de Ciudadanos que instava el Govern a ‘establir un calendari de modificacions de les lleis aprovades que despleguin l’Estatut en funció de la sentència del Tribunal Constitucional i, en concret, la Llei d’educació’. La voluntat del partit d’Albert Rivera era aconseguir suspendre la immersió lingüística a les escoles i promoure l’educació en castellà a Catalunya a partir de setembre. Només els diputats del PP de Catalunya han donat suport a la proposta, mentre que el tripartit i CiU l’han rebutjada taxativament. El portaveu del grup mixt Albert Rivera ha lamentat la decisió, ja que considera que les sentències s’han d’acatar i ‘s’han d’executar’. En aquesta línia, ha remarcat que ‘les lleis que s’han construït que en part són inconstitucionals s’han de derogar o llegir conforme a la sentència’.

Redacció
Redacció 29/07/2010

En la presentació de la moció al Parlament, Rivera ha indicat que hi ha varies lleis que s’han de modificar i ha criticat el Govern, que ha titllat ‘d’insubmís que no compleix les sentències judicials’. El dirigent de Ciutadans ha manifestat que la seva moció tracta sobre de si es compleixen o no les sentències. Segons la moció presentada per Rivera, s’havia de modificar la Llei d’educació en els articles 11, 14, 15, 17, 18 i 142, tal com s’estableix en el fonament jurídic 24 de la sentència, relatiu a les llengües vehiculars que han de ser utilitzades en l’ensenyament.

Maria Ángeles Olano, del PP català, ha anunciat que els populars catalans donarien suport a la moció del grup mixt. Olano ha dit que van portar el recurs al Constitucional per responsabilitat i compromís amb els ciutadans de Catalunya. Ha dit que havia de ser el Govern que plantegés el canvi d’algunes normatives.

Per la seva part, el parlamentari de CiU Francesc Homs ha declarat que ‘en l’àmbit del Parlament un despropòsit’ com el que presenta Rivera s’hauria de fer poques coses: dedicar-hi poc temps i votar-hi en contra’.

Lídia Santos, del PSC, ha recalcat que ‘és la primera vegada que hi ha normes inconstitucionals en una part del territori de l’Estat i les mateixes són constitucionals uns kilòmetres més enllà’. ‘Comprendrà que no puc deixar de preguntar-me si són o no inconstitucionals les disposicions més enllà d’expressar les manies d’alguns o els criteris d’oportunitat’, ha afegit. Santos ha dit que ‘no creu que el Parlament s’hagi de deixar arrossegar per ser comparses de mítings d’un grup polític i posar-se al nivell d’una tertúlia de certes televisions’. Ha criticat que Rivera ‘tira de fons d’armari i el que surt és força demagògic i populista’. Ha destacat que entén la Constitució com a garantia de l’autogovern i de la convivència des del reconeixement mutu.

Patrícia Gomà, d’ERC, ha declarat que la Llei d’educació ‘ha trigat 30 anys per arribar a aquest país’ i ha ressaltat que és ‘una norma que blinda la immersió lingüística i, per tant, ni una pas enrere’. ‘El Parlament té el deure de preservar la llengua catalana i si no ho fa aquesta cambra no ho farà cap altre cambra de l’estat espanyol’, ha indicat. ‘La seva representació en la cambra és una minoria, que se sotmetrà a examen els pròxims mesos i ni aquesta minoria serà probablement revalidada’.

Per la seva part, Daniel Pi, d’ICV-EUiA, ha recalcat que ‘l’interès del país reclama que es defensi allò que li és propi i és el dret de l’autogovern i el dret a una normativa lingüística que defensi aquella llengua que està en la posició més dèbil’. De fet, ha dit que ‘la situació de les dues comunitats lingüístiques no són equivalents’ .