El conseller ha destacat que ‘es mantenia coherent amb la llengua i la cultura i mai no va tenir ni una sola expressió de rancúnia’. Puigcercós ha definit el polític gironí com una persona ‘irònica i planera i que feia fàcil allò difícil’. L’exdiputat, que va morir el 17 de febrer de 2006 als 71 anys, era historiador, polític i escriptor. Francesc Ferrer i Gironès, que va néixer el 1935, va ser diputat d’ERC durant la V i VI legislatures, del 1995 al 2003. Posteriorment, va continuar vinculat al Parlament com a membre de l’Associació d’Antics Diputats. La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 2005.
Perit mercantil de professió, va destacar també per la seva trajectòria política, social i cultural. En el camp cultural i social, va ser promotor de la llibreria catalana ‘Les Voltes’, fundador del Premi de Novel·la Prudenci Bertrana i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, entre altres. En política va ser membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, senador durant cinc legislatures (1977-1993) pel PSC i diputat al Parlament Catalunya i regidor a l’Ajuntament de Girona per ERC.
Francesc Ferrer va publicar diversos estudis econòmics i socials de les comarques gironines, com ‘El sòl industrial a Girona’ (1973); també va escriure diversos llibres d’història com ‘La persecució política de la llengua catalana’ (1985); i va editardiversos llibres d’anàlisi com ‘Catalunya light…?'(1986).
