Segons ha avançat La Vanguardia, l'escrit es va enviar al tribunal alemany el passat 26 d'abril i té 17 folis. Tot i que Llarena raona que la rebel·lió va existir i té fonament, admet la possibilitat que els fets també es puguin interpretar com a sedició i que, finalment, Puigdemont pugui ser entregat a la justícia espanyola per aquest delicte.
El magistrat del Suprem també explica als jutges alemanys les diferències entre rebel·lió, que requereix un alçament violent i públic, i la sedició, que suposa un alçament “públic i tumultuari” per impedir l'aplicació de les lleis. L'informe subratlla que “és un delicte que en si mateix no necessita violència i el bé jurídic protegit és l'ordre públic”.
Vídeos per “acreditar la violència”
Tot i això, el jutge acompanya l'escrit amb nombroses imatges per acreditar que, segons sosté, hi va haver violència. Llarena envia 74 vídeos de la concentració davant de la conselleria d'Economia el passat 20 de setembre, de l'1-O en diversos col·legis electorals, de talls de vies de comunicació, entre les quals l'AVE, i de situacions d'”agressions” o “assetjament i insult” als policies i guàrdies civils desplegats a Catalunya.
Segons La Vanguardia, van ser els mateixos jutges alemanys els que van sol·licitar aquest informe a Llarena. Ho van fer després d'adoptar mesures cautelars contra Puigdemont, deixar-lo en llibertat i descartar la rebel·lió. En aquell moment, el tribunal de Schleswig-Holstein va comparar els fets de Catalunya amb les protestes multitudinàries per a l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt.
