Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

El nou eurotractat de Lisboa dotarà la UE d’un president estable i d’un Parlament Europeu amb més pes polític

El nou eurotractat de Lisboa, acordat pels caps d’estat i de govern dels 27 la matinada d’aquest divendres, ha de dotar la Unió Europea d’un president fix, i no de torn com ara, d’un reforçat alt representant de política exterior i seguretat comuna que, alhora, serà vicepresident de la Comissió, i d’un Parlament Europeu amb més pes polític. L’eurotractat pactat després de superar el bloqueig d’Itàlia i Polònia no és tan ambiciós com la Constitució Europea, aprovada en referèndum a l’estat espanyol però fracassada després del no de França i Holanda. La carta europea de drets socials fonamentals ha quedat fora del text, que se signarà a Lisboa el pròxim 13 de setembre.

Redacció
Redacció 19/10/2007

La Unió Europea tindrà un president estable, que s’elegirà per un període de dos anys i mig, renovable una vegada. El reforçat alt representant –que no ministre– de política exterior i seguretat comuna tindrà a la seva disposició un servei diplomàtic d’acció exterior. Javier Solana assumirà aquest càrrec de forma transitòria tot i que no podrà ser vicepresident de la Comissió fins després de les eleccions europees de la primavera el 2009, quan es renovi l’executiu comunitari que ara presideix José Manuel Durao Barroso. L’eurotractat fixa un nou mètode per calcular la majoria qualificada en la presa de decisions de la UE, la doble majoria, però no entrarà en vigor fins l’1 de novembre de 2014, com reclamava Polònia. Els bessons Kaczynski, a més, han incloure en l’eurotractat un protocol que recull la clàusula de Ioanina, un mecanisme que permet a una minoria d’estats bloquejar temporalment les decisions d’una majoria. Aquest mecanisme, com exigia Varsòvia, només es podrà modificar per unanimitat.

La carta europea de drets socials fonamentals ha caigut de l’eurotractat i s’aprovarà a banda, tot i que amb una menció expressa que la dotarà de caràcter vinculant. Polònia i Gran Bretanya, els més reticents a l’aprovació d’aquesta carta, han aconseguit introduir-hi algunes restriccions. El Parlament Europeu guanyarà pes polític: augmenta el seu poder de colegislació i codecisió. I tindrà finalment 751 escons –750 més el president de l’eurocambra–, un més del que s’havia previst inicialment, per acontentar Itàlia, que s’endurà aquest escó extra i d’aquesta manera no perdrà la paritat que ara té amb Gran Bretanya. L’estat espanyol segueix sent el més beneficiat per la nova distribució, guanyarà quatre eurodiputats la pròxima legislatura 2009-2014. El nou eurotractat reconeix les iniciatives legislatives populars: amb un milió de signatures es podrà demanar a la Comissió Europea que proposi una nova llei.

Els 27 signaran l’eurotractat el pròxim 13 de desembre, també a la capital portuguesa, i entrarà en vigor l’1 de gener de 2009, un cop tots els estats l’hagin ratificat –de moment, només Irlanda celebrarà referèndum. El text reconeix als 27 estats membres el dret d’abandonar la Unió, que tindrà personalitat jurídica única. L’acord amb Itàlia i Polònia l’ha anunciat a les dues de la matinada, hora catalana, el primer ministre portuguès, José Sócrates, després de vuit hores de negociació en la cimera que se celebra al Parque das Naçoes de Lisboa.