Segons el New York Times, la ‘persistent ideologia separatista d’aquesta regió espanyola (en referència a Catalunya) ha fet que les curses de braus tinguin problemes des de fa anys. Recorda que des de 1920 a 1960 hi va haver multitud de curses de braus a Barcelona però que ‘els nacionalistes catalans van començar a difondre la idea que el toreig era imposició del règim franquista que es va imposar, com el flamenc, com un símbol patriòtic’ i per això el moviment antitaurí s’ha convertit en una ‘declaració de separatisme’.
Els pro-taurins
‘En un moment en què Europa és cada vegada més gran i més multicultural, Barcelona és cada vegada més petita i catalana’, es lamenta Robert Elms, un escriptor de viatges britànic que viu a Catalunya que compara la prohibició dels toros amb el sistema d’immersió lingüística en català a les escoles. També parlen amb el crític taurí de La Vanguardia, Paco March, que critica que ‘en nom de la democràcia una minoria d’opositors del toreig podria esborrar els drets d’una altra minoria, els aficionats, que estan gaudint d’un espectacle legal que expressa veritats profundes sobre la vida i la mort portats als seus extrems’. Així mateix assegura que acusen la seva filla de 15 anys de feixista a l’escola per dur una foto d’un torero enganxada a la carpeta.
Els antitaurins
Les úniques referències als antitaurins en l’article es limiten a destacar les seves motivacions més vinculades al ‘separatisme’ que no pas al maltractament animal. Així només cita de passada que en la darrera cursa de braus de José Tomás a Barcelona hi havia una dotzena de manifestants a les portes de la plaça i a aportar la informació que els que protesten són les mateixes persones que ‘aproven la cria intensiva de bestiar’ per a usos alimentaris.
Un article que demostra, un cop més, la visió objectiva que la premsa estrangera té sobre el nostre país i que, de ben segur, motivarà una reacció del Col·lectiu Emma.
