Quan el Parlament hi doni el vistiplau, Catalunya serà la primera comunitat de l’estat que estarà dotada d’una llei com aquesta. L’objectiu prioritari de la Llei és restablir la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, fer efectiu el dret dels seus familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents, i si escau, a recuperar-ne les restes i la senyalització del lloc de l’enterrament i la seva recuperació com a espai de memòria. La prioritat, per tant, és evitar que les fosses de la guerra civil caiguin en l’oblit, dignificant-les i senyalitzar-les.
L’avantprojecte que ara es posa a informació pública, també preveu la possibilitat d’obrir una fossa a petició dels familiars de les persones desaparegudes o d’una entitat o institució sense afany de lucre dedicada a la recuperació de la memòria històrica. En cas que la petició comptés amb les proves documentals pertinents, fos aprovada per una comissió assessora i, en darrer terme, per la Direcció General de la Memòria Democràtica, l’avantprojecte estableix que el govern assumiria el cost de les exhumacions.
Segons el text, només podran sol·licitar la localització i identificació de persones desaparegudes els seus familiars directes (cònjuges o parelles; descendents directes; parents consanguinis o per adopció fins al tercer grau); i les entitats i institucions públiques i privades sense afany de lucre que tinguin la recerca històrica entre les seves finalitats.
Les peticions, que hauran de comptar amb les proves documentals o amb la relació d’indicis que justifiquin, seran estudiades per una Comissió Assessora on estaran representats professionals de prestigi, entitats, federació i associació de municipis i els departaments de la Generalitat implicats. Aquesta comissió haurà d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol actuació. En últim terme, la Direcció General de la Memòria Democràtica analitzarà l’estudi preceptiu i decidirà senyalitzar, dignificar o exhumar. L’avantprojecte també preveu la continuïtat de l’elaboració del cens de desapareguts i del mapa de fosses de Catalunya.
L’objectiu és el reconeixement i la recuperació, si s’escau, de les despulles de totes aquelles persones –civils i soldats- desaparegudes i/o que van ser executades i enterrades en fosses comunes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb independència de les opcions ideològiques, personals o de consciència que les van fer víctimes de la repressió.
El text ha rebut el vistiplau d’una Comissió d’Experts integrada per catorze professionals externs a l’administració i de reconegut prestigi ens el àmbits de la història, l’arqueologia i l’antropologia forense, entre d’altres, com Paco Etxebarria, Joan Villarroya, Toni Segura, i José Ricardo de Prada, entre altres. També ha estat validat per la Comissió Interdepartamental sobre el tema formada pels Departaments d’Interior, Relacions Institucionals i Participació; Justícia; Cultura; Salut; Governació i Innovació, Universitats i Empresa.
La futura Llei de Fosses, la primera de l’Estat, emana de l’article 54 de l’Estatut D’Autonomia de Catalunya, que disposa que ‘la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques’ i, al mateix temps, insta al ‘reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència’.
A més, l’avantprojecte concreta normativament la Moció 217/VI del Parlament de Catalunya aprovada per unanimitat en el Ple del 31 de març del 2003, en què s’instava al Govern a ‘culminar el mapa de tots els llocs on hi ha fosses comunes a Catalunya’, ‘elaborar (…) un cens de les persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i la postguerra immediata que puguin estar enterrades de manera irregular o en fosses comunes’, ‘preveure els mitjans materials i personals necessaris (…) per rescatar i classificar les restes humanes’, ‘dur a terme els treballs de recuperació per mitjà de l’exhumació de les restes humanes de les fosses comunes’ i ‘dignificar les fosses comunes localitzades (…) perquè les noves generacions puguin mantenir viva una part de llur memòria’.
Finalment, la llei dóna cobertura a la tasca iniciada pel govern, a través de la Direcció General de la Memòria Democràtica, per recuperar la memòria democràtica i complementa els objectius fixats en la Llei del Memorial Democràtic.
A Catalunya es calcula que hi ha unes 150 fosses comunes, però, a diferència d’altres punts de l’estat, la majoria són de soldats anònims.
