El domini d’Espanya sobre la llengua castellana, en vies d’extinció

Espanya busca convertir l’idioma espanyol en un dels principals atributs de la marca Espanya.
 
El valor polític i comercial del castellà és indubtable d’aquí que un dels objectius de l’estat espanyol sigui vincular la imatge d’Espanya al concepte globalitzador de la llengua espanyola i convertir la llengua de prop de 450 milions de persones en un símbol de la marca Espanya. D'aquí l'interés de reforçar i continuar la tasca de l’Associación de Academias de la Lengua Española, una mena de sucursals de la Real Academia Española creades el segle XIX per a reconquerir alguna cosa de l’imperi perdut, i ara encaminades, sobretot, a permetre acaparar el mercat dels països de parla castellana. El problema és que aquesta estratègia contrasta amb els objectius dels països sud-americans que comencen a ensenyar les ungles.
 
Sota el lema “Unitat en la diversitat” s’amaga l’imperialisme lingüístic espanyol
 
La RAE, fundada per Felip V el 1713, actua d’autoritat normativa que vetlla per la unitat de la llengua espanyola des de fa tres-cents anys i lluny de rebaixar el seu tarannà imperialista lingüístic, l’ha reforçat enfortint la xarxa d'acadèmies en el territori americà, establint les Cimeres Iberoamericanes de la llengua -presidides pel monarca espanyol-, per intentar crear una imatge d'unitat panhispànica més enllà de les diferències existents. I amb la creació de l'Institut Cervantes, associat al Ministeri d'Exteriors, es reforçava, a més, l’estratègia de la comercialització de l'idioma. Ara tot aquest imperi de poder lingüístic corre el risc de desmuntar-se.