Redacció/ ACN- L’agost del 1940, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va ser detingut per les forces d’ocupació nazis a França i traslladat a Barcelona per ser jutjat.
Per preparar la seva defensa i seguint un guió preestablert, el règim franquista va destinar un jove militar que havia lluitat a la guerra en el bàndol contrari a Companys. Tot formava part d’un tràmit i semblava que cap circumstància podria alterar el guió de les altes instàncies franquistes.
El 7 d’octubre de 1940, a en Ramon de Colubí se li va encarregar la defensa d’un processat: Lluís Companys. El 9 d’octubre al matí, es va presentar a Capitania General per consultar els càrrecs contra Companys i tot seguit se’n va anar al castell de Montjuïc per entrevistar-se amb el president. Es va donar a conèixer i va pronunciar la següent frase: “Tot i que hem lluitat en bàndols diferents, el defensaré tant com pugui”. El judici tenia com a objectiu justificar l’assassinat del president de la Generalitat.
Desafiant l’statu quo de l’època i posant en risc la seva vida i la seva carrera, va lluitar fins a l’últim moment per salvar la vida del president, i, fins i tot, un cop es va dictar sentència, va escriure un telegrama al general Franco demanant clemència però mai va rebre resposta.
L'autor de l'assaig, Víctor Gay, va descobrir a la biblioteca del seu avi que aquell jove advocat defensor de Companys era parent seu i va investigar els fets històrics per a bastir-ne un relat novel·lat d'aquells fets: “Els seus besavis eren germans, els seus avis cosins germans i ells tenien un parentesc en segon gran”, ha apuntat Gay Zaragoza. En aquest sentit, Gay Zaragoza s'ha mostrat convençut que “tant Companys com Colubí ho havien de saber perquè les relacions de família eren més properes, però per causes evidents ho van voler amagar o que passés desapercebut”.
Víctor Gay ha explicat que un dia a casa del seu avi va trobar una fotografia del soldat Ramon de Colubí, que va ser l'advocat que va defensar Lluís Companys. Després de fer una etapa d'investigació va descobrir que Colubí i Companys eren parents. “Va ser una troballa que vaig començar a intuir, però no podia atrevir-me a afirmar-ho si no tenia una documentació irrefutable que ho demostrés”. Això va portar l'autor a l'Arxiu Parroquial de l'Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega “d'on els Companys són originaris” i també hi ha famliars de Colubí i allí és on va trobar les partides de naixement que demostren el parentesc.
El defensor, de Víctor Gay ha estat publicada per Columna Edicions.
