- Publicitat -
Des d'aleshores, la disputa sobre com presentar-se electoralment s'ha repetit en les eleccions municipals del 24 de maig del 2015, les plebiscitàries del 27 de setembre d'aquell mateix any, les generals del 20 de desembre del 2015, la repetició d'aquestes del 26 de juny del 2016 i les catalanes del 2017 imposades per Rajoy via l'article 155 de la Constitució.
Les eleccions municipals del 2019 cada vegada són més a prop, i si no que li ho preguntin als veïns de la Meridiana i de tots aquells indrets de Barcelona que gaudiran d'un any ple d'obres per sobtadament trobar-se amb inauguracions just unes dates abans de la cita electoral. El tauler polític es mou i segueix el guió previst: Llista unitària, sí o no?
Una de les moltes conclusions que se n'han tret de la legislatura anterior del Govern és que fer un procés republicà sense el compromís de la capital de Catalunya és una empresa molt difícil de gestionar. Si es vol tornar a empènyer per desplegar la República que es va declarar políticament i simbòlicament el 27 d'octubre cal tenir, com a mínim, una capital que remi en la mateixa direcció.
Si diumenge fou l'Assemblea Nacional Catalana qui es proposava per organitzar unes primàries en les principals ciutats del país on les candidatures no seran exclusivament dels representants polítics sinó que també s'obrirà a candidats de la societat civil i de partits, ahir qui va donar un cop de mà per moure el tauler fou Demòcrates -qui situen molt a prop del moviment de Jordi Graupera-.
El debat sobre les primàries, sobretot a Barcelona, s'intensifica -i més que ho farà a partir de setembre si es compleixen algunes estratègies-. Ahir el baròmetre municipal de Barcelona donava la victòria a Barcelona en Comú, qui segons les estimacions en regidors repetiria el resultat d'onze representants. Les forces independentistes en bloc sumarien un espai d'entre 17-19 amb ERC com a primera força amb 8. Insuficient per tenir els 21 necessaris per repetir al Ple Municipal el que hi ha al Parlament de Catalunya i assegurar un govern independentista.
Si es repeteix un resultat com el de l'any 2015, l'alcaldia de la capital de Barcelona s'aconsegueix amb “només” 12 regidors. Algunes de les preguntes, per tant, que s'han de fer els actors que han de decidir com concórrer a les municipals són: Hi ha alguna tendència electoral que mostri que anar junts/separats és garantia de victòria? Hi ha una estratègia conjunta? Està disposat el PDeCAT a deixar que Alfred Bosch lideri aquesta llista unitària? Quin rol tindrà Jordi Graupera en aquest procés? És possible plantejar una llista unitària que tingui un projecte municipal que vagi més enllà d'una perspectiva nacional?
Publicitat
