‘Ernest Lluch, l’esforç per a construir un país’ divulgarà l’obra, les idees i els compromisos socials d’aquest economista, historiador i polític. Aquesta iniciativa forma part del conjunt d’exposicions sobre personatges catalans que promou el Departament de la Presidència de la Generalitat.
Ernest Lluch forma part de la generació que va assumir el protagonisme en el moment en què es comença a construir un país democràtic, després dels anys foscos de la dictadura militar. Els territoris d’en Lluch són molts: Espanya, Catalunya, el País Basc, el País Valencià…En tots s’hi va integrar amb entusiasme, fins que va ser assassinat el 21 de novembre del 2001 per ETA a Barcelona.
També són molts, variats i nombrosos els interessos i les inquietuds del personatge. Els seu mestratge es va fer visible en les aportacions polítiques, en la tasca pedagògica a la universitat, en la demanda de civilitat en àmbits com el futbol i les relacions ciutadanes i en la voluntat de viure i fer viure la cultura. Per aquestes raons, l’exposició arribarà als territoris i països d’en Lluch, testimonis de la tasca fecunda que va a portar a terme.
L’exposició ens divideix en sis àmbits; Una vida de compromís, Professor Lluch, Polític atípic, Escola de ciutadania, Les Espanyes de Lluch, De Barcelona al cel (passant per Madrid). De manera complementària, l’exposició presenta un audiovisual i plafons on es repassa la seva ingent producció escrita i les nombroses col·laboracions que va fer en els mitjans de comunicació. Finalment, també s’hi recull el testimoniatge de més de 100 persones d’àmbits diversos, que exposen la seva vinculació i el coneixement de les activitats de Lluch, i ens ajuden a dibuixar de manera impressionista i precisa el perfil del protagonista de l’exposició.
Els mestres de cerimònia de la inauguració han estat el secretari d’Estat d’Economia, David Vegara membre de la Fundació Ernest Lluch, el ministre d’Indústria, Joan Clos i l’historiador Joan Fuster. Cadascun l’han recordat des d’una faceta. Clos com a ministre, Vegara com a amic amb el que va conviure a Madrid i Joan Fuster com a comissari de la exposició.
David Vegara l’ha recordat molt emotivament i des del punt de vista humà. Amb ell va compartir amistat i la casa de Lluch a Madrid. D’ell explica que era un home capaç de fer moltes coses a la vegada, el recorda com l’home ‘multifeina’. Vegara també ha lloat la seva participació en la vida política i la seva visió de la vida.
A Joan Clos li ha tocat parlar d’ell com a polític, com a ministre de Sanitat durant els anys 80. De Lluch ha dit que a més a més de ser el responsable de la Llei General de la Sanitat que va permetre la universalització de l’atenció sanitària al conjunt de la població també va treballar de valent per tirar endavant el control de la SIDA, la ajuda a contra la drogoaddicció i va crear el primer sistema nacional per coordinar els transplantaments. Clos l’ha volgut recordar com el seu company en la recerca de llibres a les llibreries de la vora de l’Ajuntament de Barcelona i no en la faceta més tràgica quan va haver de reconèixer el seu cadàver al garatge de Lluch quan ETA va acabar amb la seva vida.
El president Javier Rojo ha lloat la seva capacitat d’entendre els matisos i els problemes del País Basc, quan va viure allà i com company d’escó en diverses legislatures. Rojo ha assenyalat que està ben segur que Lluch hagués donat suport a el diàleg que ha portat a terme l’executiu de Zapatero amb ETA, perquè ell li deia que encara que fes mal ‘els bascos s’havien d’entendre parlant’. El president del Senat també ha destacat la seva ‘moderació’ i ha senyalat que seguit la filosofia de vida de Lluch ‘s’ha d’apostar per la convivència davant la venjança i per la justícia davant l’oblit’.
